Lideratge, innovació, estratègia, oportunitats, mediocritat, són conceptes relacionats directament amb Xavier Marcet, consultor en estratègia, innovació i emprenedoria corporativa format en les escoles prestigioses escoles de negocis UC Berkeley, IESE y ESADE. Des de 2002 treballa posant accent en ajudar a les persones i a les empreses a adaptar-se als nous reptes. I ara, sens dubte, el repte es majúscul.
Què entens per innovar?
Bàsicament, crear nou valor per als clients a través de noves propostes o solucions. Innovar no és tenir idees, innovar és portar noves idees a la pràctica. És convertir les idees en valor. La innovació no consisteix en fer 10.000 tallers d’innovació i moltes hackatons, vol dir només definir propostes de valor que la gent compri.
Es pot avaluar la innovació?
Sí, és molt fàcil. T’has de preguntar quina part del compte d’explotació en ingressos i en marge correspon a projectes que fa dos o tres anys no existien i són fruit d’un procés d’innovació. Des d’aquest punt de vista, la innovació són faves contades.
És el millor moment per fer-ho en aquests temps que corren?
Sempre és un bon moment per innovar, sempre és un bon moment per a crear valor per als nostres clients i adaptar-nos als canvis i context.
Moltes empreses ho han fet…
Sí, i ho han fet amb una idea clara: tornar amb una millor versió, tornar amb una millor oferta per als clients.
Com creus que afectarà la crisis del COVID-19 a les persones i a les empreses a mig i a llarg termini?
Accelerarà coses que ja es venien cuinant. Mai podem menystenir la forma de les velles inèrcies. Sembla que quedarà un pòsit digital més potent i organitzacions que hauran perdut la por a una certa flexibilitat. Però cada sector haurà d’observar (res de preguntar, observar) si els seus clients han canviat alguns detalls. En els detalls dels clients es juga el nostre futur com empreses.
Hi ha alguna fórmula perquè una crisi d’aquest tipus no t’arribi a afectar com empresa?
No, per a una crisi com aquesta no hi ha res. Però sí que és recomanable apostar per la consistència com a fórmula per enfrontar les crisi. Una empresa consistent digereix els èxits i sap enfrontar les adversitats. La consistència comporta evolucionar amb els clients fins i tot en els moments més difícils. Bodegas Torres té 150 anys i és un exemple de com una empresa pot enfrontar moments de tota mena.
Moltes empreses han vist que es pot treballar en remot… Com valores que hi hagi empreses que ja hi hagin adoptat com una mesura a llarg termini?
Moltes corporacions i institucions han descobert que podien organitzar-se d’altres maneres. Però més important que el teletreball ha estat establir noves formes de confiança no presencial i de major flexibilitat en les formes de fer. Crec que aquestes empreses que ara decreten el teletreball com a nova veritat no trigaran a veure les notables patologies que genera. El més assenyat és la flexibilitat i recordar-nos que tothom no pot treballar des de casa.
Què en podem treure de positiu de la crisi del COVID-19?
Que hem posat les persones al centre. Qui moria, qui salvava vides, qui estava confinat, qui treballava en serveis essencials, eren persones. Ha estat una crisi de persones. La tecnologia ha jugat un paper important, però al centre hi hem posat les persones. Crec que aquesta crisi ens ha fet tocar de peus a terra, ens hem emmirallat més fràgils, menys arrogants. Que una cosa més vella que l’anar a peu, com una pandèmia ens hagi afectat tant hauria de provocar una certa cura d’humilitat generalitzada, però especialment en aquells que usen constantment narratives tecnològiques desorbitades.
Un dels grans problemes a Espanya es la valorització del coneixement provinent de la investigació. Quines recomanacions faries per canviar això?
Produïm coneixement, fem ciència, però ens costa molt valoritzar-la econòmicament o socialment. Potser és perquè la transferència de coneixement la basem més en continguts que en oportunitats. Cal definir perfils que sàpiguen traduir les necessitats de les empreses i les disponibilitats de coneixement per crear projectes d’una certa ambició, que procurin un cert creixement als que creen coneixement i els que l’usen per crear valor. El secret està en basar la transferència no només en el coneixement sinó en definir la transferència a partir d’oportunitats.
Quines polítiques fan falta per tal de potenciar la innovació al nostre país?
Canviar la mentalitat. Més que fer polítiques de reg per aspersió (una miqueta a molts), concentrar els recursos en apostes estratègiques de risc i ajudar a aquelles empreses realment innovadores que podrien caure en falla de mercat. Necessitem polítiques públiques que vinculin millor innovació i creixement. Tot el nostre món és molt petit pel que fa a les dimensions. Necessitem que les empreses creixin més i millor i no acabem de veure com ho farem sense innovació.
Quins consells donaries per tal de convèncer a les direccions de les empreses que cal apostar per la innovació?
El món canvia. El cementiri d’empreses és ple d’empreses magnífiques que ho feien molt bé. Cal saber fer dues coses al mateix temps: treure rendiment dels nostres porfolis actuals i a la vegada explorar les oportunitats del futur. La innovació és una part d’aquesta exploració. Innovar és posar el futur a les agendes del present (que per cert, estan plenes de la dictadura de dia a dia).
Es la dinàmica d’innovació igual en les petites i grans empreses? Creus que hi poden haver sinergies?
Innovar és tenir capacitat d’arriscar sensatament. No hi ha innovació sense risc però el risc més gran és no innovar. Aquesta lògica és igual a les empreses grans i petites. Les empreses grans tenen més recursos però també arrosseguen més inèrcies i burocràcies. Entre empreses grans i petites i també start ups és molt bona la innovació oberta i col·laborativa. A l’hora d’innovar el que compta és tenir una gran capacitat de posar-se en la pell del client i saber contestar a la pregunta: què necessitarà el meu client que no em sap expressar?
Si parlem del teu llibre, ‘Esquivar la mediocritat’, què és per tu la mediocritat?
La mediocritat és allò que en comptes d’inspirar-nos ens vulgaritza com a persones, és tot allò mancat d’autenticitat, és la imitació sense gràcia i confondre les inèrcies amb la inconsistència i la innovació amb les ocurrències. Necessitem empreses autèntiques que tendeixin a la veritat, on la superficialitat sigui una l’excepció i no la regla.
Què és per tu el lideratge i com es pot ser un bon líder?
És aquella persona que serveix als altres i transmet una lògica de créixer fent créixer. Els líders són clau per als equips, per a les empreses. Liderar és servir, no servir-se. Liderar és desplegar una lògica de com fer les coses amb sentit. En un món que dobla cada dia el coneixement al que té accés, el “com” es fan les coses, resulta fonamental. El líder explicita així una forma d’estar en la societat, tant de les persones com de les organitzacions. El líder no és un xarlatà. És un “doer”. Inspira la seva gent per a que puguin desplegar tot el seu potencial. El líder ha de ser una palanca per a la gent, mai una llosa. Liderar és incentivar que els altres treguin el millor de sí mateixos. En aquest sentit, l’exercici del lideratge requereix compromís i generositat.
Petites degustacions
Millor moment per prendre una copa de vi:
Mentre cuino i el vi m’anticipa el plaer del bon menjar. El vins obren i tanquen els àpats. Fixen el perímetre del gust.
Una cançó:
I lost my heart in San Francisco de Tony Bennett
Un indret en el qual et perdries.
A Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, les muntanyes que hi ha darrera Terrassa, la meva veritable pàtria.
Què fas en el teu temps lliure?
Camino per la muntanya, pels boscos d’alzina, de roure, de pi a Sant Llorenç i a la Serra de l’Obac. Els diumenges que no viatjo els passo en els mateixos camins que trepitjaren el meu pare i el meu avi. Ells em van ensenyar a mirar i a respectar la muntanya.
Un defecte i una virtut.
Tinc una memòria molt selectiva, només em recordo de les coses i les persones bones.
Què volies ser de petit?
De petit volia ser metge o veterinari, no recordo. De jove volia ser historiador.
I de gran?
De gran vull ser un aprenent de renaixentista.
