Gastronomia | Vi

Quins vins poden anar bé a una barbacoa?

Suposem que la vida et tracta bé (i no dubtem que t’ho mereixes). T’has apalancat un àtic amb un jardinet i unes vistes a la ciutat de les que deixen la boca oberta i la vista clavada a l’horitzó.

 

L’ocasió i el bon temps es mereixen un banquet dels teus. Et sents crescut i et compromets a encarrerar-te dels vins. Te’n penedeixes? Dont panic. Aquí van alguns consells per posar la cirereta vinícola a la teva barbacoa:

 

Obre la teva vetllada i rep als teus convidats amb una copa d’espumós. A més, d’un símbol d’elegància, les bombolles netejaran el paladar i la teva gent estarà preparada per la festa.

 

Per normal general, hom acostuma a associar el concepte barbacoa a una orgia d’amanides (de pasta, d’arròs); carns vermelles (vedella, xai) i carns blanques (porc), tot això amanit amb una multitud de salses que, majoritàriament, i en la seva versió més nord-americana, contenen molt sucre. Ketchup i mostassa per a les hamburgueses, salses roses per les amanides, etc… i si, tot això complica encertar amb el vi!

 

Doncs bé, per les amanides i els entrants, una bona elecció és un rosat amb cos, de bona concentració i intensitat fruital. Admetrà el sempre complicat tomàquet i les saldes roses en totes les seves variacions i us acompanyarà, gràcies a la seva versatilitat, fins a primers plats a base de peixos, carns blanques o carns vermelles. I no ens enganyem, un vi rosat vesteix molt bé una taula a Instagram!

 

La versió més texturitzada de la barbacoa demana vins més tànnics que aguantin a les carns fibroses vermelles. Aquí cabernets sauvignons i syrahs amb criança entre en joc, tot i que també monestrells i cabernets francs amb un bon pas per fusta funcionaran perfectament. Aquest toc torrat és ideal pel sabor que es desprèn de la graella.

 

Tot i així, en l’àmbit estatal, tot el que comentàvem anteriorment se serveix acompanyat de tubèrculs com la patata, normalment a la brasa, així com llegums del tipus mongeta blanca, i se substitueix les saldes dolces per l’all i oli i/o la intensitat del xumixurri argentí i sabors umamis que es queden amb tot el protagonisme organolèptic.

 

Aquí buscarem evitar els tanins, ja que si no ho aconseguim, els sabors amargs i astringents ens omplirien el paladar. Garnatxes, vins joves i merlots de poca criança són una bona opció.

 

Com podem veure, hi ha de tot. I per gustos, colors. Però si segueixes aquestes recomanacions, et garantim l’èxit com amfitrió.

 

Posa’t a prova i ja ens ho explicaràs!

 

Article original publicat a VinoVidaVici.