Persones Inspiradores |

Victor Küppers: “La diferència entre el crack i el mediocre, és la seva actitud”

Entrevista a Victor Küppers

Victor Küppers (Eindhoven, 1970) es defineix com a un formador. Evita la paraula expert perquè no ho és ni s’hi sent. És un autèntic defensor de l’actitud com a via per ser millors persones i professionals. Desperta entusiasme. Entre viatge i viatge, ens rep al bar del Reial Club de Tennis Barcelona, el seu despatx.

 

Es pot entrenar l’actitud positiva?
Sense cap mena de dubte. Tots tenim una herència genètica, el temperament, que ens condiciona, però mai ens determina. Tots podem millorar les nostres actituds. Es pot ser més amable, més pacient, ‎més positiu o més alegre. De fet, aquest és l’objectiu de la nostra vida: lluitar cada dia per ser millors persones, millors professionals, millors pares o millors amics.

 

Entenc que el pitjor de tot és ser conformista…
Exacte. El pitjor de tot és dir “jo sóc així, ja em coneixen”. Aquesta actitud de resignació no és bona. És en realitat una excusa mediocre per no fer res per millorar.

 

Creus que l’actitud és una peça fonamental per aconseguir l’èxit?
Sí. Els coneixements sumen, les habilitats i l’experiència sumen,‎ però les actituds multipliquen. La diferència entre el crack i el mediocre, és la seva actitud. Els nostres fills, la parella o els amics, ens defineixen i ens recordaran per la nostra manera de ser, no pel nostre càrrec o els nostres estudis.

 

Sempre parles de ‘passió i entusiasme’. Però és la passió una actitud que es pot ensenyar o un neix amb ella i és simplement qüestió de trobar allò que et motiva i, en conseqüència, et fa ser més feliç?
Sí, sí, es pot desenvolupar. Una persona ha de descobrir quina és la seva passió a la vida. Tots tenim unes aptituds que ens fan ser molt bons en alguna cosa. Que ens fan gaudir i apassionar-nos per quelcom en concret. Hem de buscar fins a trobar-ho.

 

D’acord, però potser no ho trobes a la primera…
Exacte, però fins que no ho trobes, has d’apassionar-te per tot allò que fas. S’ha d’aplicar la dita que diu: “Si no fas el que t’agrada, has d’aconseguir que t’agradi allò que fas”. Però quan descobreixes quina és la teva vocació, has de ser valent i llençar-t’hi de cap.

 

Ens obsessiona aconseguir l’èxit professional?
Sí. A més, és un missatge constant que ens envia la societat actual. Es defineix èxit, bàsicament, com a èxit professional i material. Però ser important no és el més important. Ser feliç, sí que ho és.

 

I per tu, què és l’èxit?
Per mi l’èxit és lluitar per ser la millor persona possible i d’aquesta manera estimar millor a les persones.

 

Per què tenim tanta pressa?
Perquè estem en un entorn en el qual tot és ràpid i urgent. Tot és per ahir. Però això no ho canviarem, l’entorn és el que ens ha tocat. Però sí que és responsabilitat nostra trobar espais per a la reflexió. Moments per la pausa, per sortir, per apartar-nos una mica de la bogeria diària i recordar el que veritablement és important a la vida.

 

Per on començo si vull fer un canvi a la meva vida?
Per comprometre’t que posaràs tots els esforços per fer-ho. Molta gent desitja, molta gent vol, però al final no fa res. La determinació i la disciplina per fer allò que has de fer, és la clau.

 

Quines són per tu les coses importants a la vida?
Intentar lluitar cada dia per ser el millor pare, millor marit, millor fill, millor amic o millor professional que pugui ser per estimar més i millor als que m’envolten.

 

Com s’aprèn a ser agraït?
Practicant. Agafant l’hàbit de repassar tot allò que tens bo a la vida i no pensar sempre en problemes i preocupacions. Ens envolten coses fantàstiques que no valorem perquè les donem per fetes. També s’aprèn fent servir, més sovint, la paraula “gràcies” abans que la treguin del diccionari per falta d’ús.

 

Parla’m de la crisi del “buffff”. Sospirem massa…
Totalment. Algunes persones van desanimades, sense ganes, sense alegria i sense il·lusió. L’han perdut o els hi han tret. Quan una persona va desanimada, tot se li fa una muntanya. Un petit problema es fa immens, i surt el “buffff”. Tots tenim problemes. No existeix una vida perfecta. Però hem de tenir clar que els problemes només s’acabaran quan morim. És important diferenciar entre dos grans tipus de problemes: els drames i les circumstàncies a resoldre.

 

Quin és el teu millor moment del dia?
Pregunta molt difícil. Els meus dies sempre són diferents, però diria que els millors moments arriben al final del dia quan entro a casa i em trobo amb la meva dona i els fills, ens expliquem el dia i fem bromes. També és un molt bon moment quan juga el Barça!

 

Com creus que et veu l’altra gent? Creus que transmets química, feeling?
M’imagino que hi ha de tot. Segur que hi ha gent que em veu xulo i antipàtic i gent que em veu amb bons ulls.

 

Ens donaries 4 consells a l’hora de fer una presentació en públic?
No sóc ningú per donar consells, però si n’haig de dir quatre, serien: explicar quelcom que et creguis i t’apassioni. Ser tu mateix, autèntic i sense voler transmetre el que no ets ni imitar a ningú. En tercer lloc, explicar anècdotes i per últim fer-ho sempre amb sentit de l’humor.

 

PETITS TASTETS

 

T’agrada el vi?
Sí, encara que no sóc cap especialista.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?
Jo bec poc, ‎però diria que n’hi ha molts. Un sopar amb amics, però també quan arribes a casa i estàs uns minuts tranquil.

 

Una cançó amb la qual degustar un bon vi
“Read all about it”, de Emily Sandé.

 

Un racó (ciutat, poble) on et perdries.
Camprodon, és el paradís.

 

Amb qui et reencarnaries.
‎En mi mateix. Faria moltes coses de manera diferent, molt millor. Seria fantàstic tenir una segona oportunitat per corregir errades i gaudir més de les coses importants. La vida passa molt ràpid!

 

Què fas en el teu temps lliure?
Dedicar molt temps als meus fills que són brutals, jugar a tennis, ser a Camprodon i estar amb els amics.

 

Un defecte i una virtut.
Sóc molt i molt impacient. És la meva lluita. La millor virtut és ser culer!

 

Què volies ser de petit? I de gran?
Sempre havia volgut ser arquitecte. De gran vull ser besavi, això voldrà dir que he passat molt temps amb les persones que més estimo.