Art i Cultura |

Vi i Pop Culture

In vino veritas… et artem. Rafa Moreno

La història de l’art i el vi, inevitablement, van unides. Així, la representació de la cultura del vi en les diferents expressions artístiques al llarg de la història és la pròpia representació de la història de la civilització.

 

Una mica d’història

Egipcis, grecs, etruscs, romans, fenicis… totes les cultures han interpretat la importància de la viticultura i l’elaboració de vi en les seves múltiples recreacions artístiques, amen de ser objecte sagrat en diverses litúrgies.

Aliment sagrat de faraons, nobles i clergat, el vi en l’antiguitat era metàfora viva de celebracions en honor a deïtats i un símbol de riquesa i prosperitat. Així queda plasmat en múltiples murals i gravats en les cultures immediatament posteriors al neolític.

De fet, el vi com a expressió d’autor, com a producte cultural, pot situar-se en l’antic Egipte, on s’han trobat restes d’antigues vaixelles on es pot llegir el nom de l’elaborador i per a qui estava fet el vi. “L’any 30, els bons vins del ben regat terreny del temple de Ramsès II en Per-Amon. Bodeguer: Tumés.” Possiblement parlem de la primera “etiqueta” d’un vi de finca.

Sabem que el tema dóna per molt, però ens centrarem en el tracte que la cultura popular dispensa en el vi en l’actualitat.

 

Al cinema

És curiosa la paradoxa que es dóna en el cinema. De mirades estretes, el tracte del vi és un lloc comú i bicèfal: En la majoria de les ocasions el vi només és un attrezzo, o a tot estirar, recurs de guionista, una caracterització del personatge per vestir-lo amb una àuria de classe i cultura, de sofisticació, explotant el missatge de (fals) esnobisme i frivolitat, tant propi d’herois com d’antiherois. Aquí tenim a James Bond i la seva afició per al xampany Bollinger o a l’etern dolent Hannibal Lecter i la seva predilecció pel Chianti de la Toscana.

Per altra banda, el tracte del vi en la gran pantalla des del mateix sector peca d’endogàmia i un ultra tecnicisme que manté allunyats als no experts. Al públic no iniciat els costa trobar acomodament en documentals produïts en la seva majoria des del mateix sector per al mateix sector. Per altra banda, els intents de fer del món del vi un marc que englobi el cinema més comercial i accessible, tampoc ha tingut massa èxit. Potser amb l’excepció d’Entre Copes.

 

giphy

 

A les sèries de televisió

Les sèries de televisió són indiscutiblement, el boom dels nostres dies i on millor es reflecteix la societat actual… excepte, evidentment, en el tracte al vi: Mad Men, Cougar Town, Big Bang Theory… no importa el gènere. La tendència consisteix a fer jugar al vi un rol pacificador, sedant, buscant en ell una resposta alcohòlica (i socialment acceptada) a tots els tipus de problemes que assetgen als protagonistes i que troben en el vi un lloc comú de consol i base per a la seva socialització.

 

En altres formats

Tot i així, són antics formats com el còmic i les novel·les gràfiques els que donen en el vi un tracte modern i innovador. Agafem com a exemple la novel·la gràfica Els Ignorants d’Étienne Davodeau (Ed. La Cúpula), Un preciós exercici didàctic on, un novel·lista gràfic i un viticultor, amics, s’expliquen els seus respectius oficis. Aconsegueixen fer viatjar al lector per a les dues professions sense recança, amb una curiositat que s’alimenta pàgina rere pàgina. Sens dubte, un exemple a seguir.

La literatura, des de Plinio el Viejo o Omar Kayan, passant per Shakespeare o Dumas, també ha lloat les bondats del vi, però ningú ho ha fet com Roald Dhal i la seva mítica “La Cata”, quasi un estudi sociològic.

Avui, guies de vins de supermercats, “how’s to” i altre assajos omplen els lineals de llibreries. Encara que són els nous formats del social media on la veu del vi respira amb més llibertat. Bloggers, crítics i periodistes troben el seu espai a la xarxa. Està en mans del lector separar el gra de la palla.

Tot el que hem parlat anteriorment també és vàlid si parlem de música. I no cal retrocedir en un passat remot. El tracte que se li atorga entre corxeres també juga un paper important la vessant emocional. Pèrdues, amors i desamors, soledats i celebracions es reguen amb vi i melodies. Per a mostra cinc exemples:

Seguirem llegint, seguirem mirant, seguirem escoltant, seguirem bevent i seguirem estimant.

Salut, vi i cultura.