Art i Cultura | Descobrint Jean Leon

De vi i lletres

L’última novel·la del periodista i escriptor Martí Gironell gira al voltant de la vinyaa del Jean Leon personatge (i persona).

La continuació natural d’una tradició que orbita sobre la cultura del vi com a objecte literari al llarg de la història i l’ocasió perfecta per descobrir com el vincle entre vi i lletres es perd en la cronologia.

Un arrelament cultural que ha evolucionat en paral·lel com las avantguardes i els diferents moviments artístics, arribant als nostres dies amb un ens cultural de “per se”.

El vi i la creativitat

El concepte de vi com a font d’inspiració per a la creació artística és tan antic com el propi temps. Entre antropòlegs i arqueòlegs normalment es menciona el vell axioma de: “l’home tem al temps i el temps tem a les pirámides”. Seguint aquesta lógica, podríem afegir que les pirámides haurien de témer a la cultura del vi.

Perquè el vi exhibeix una doble vessant literaria. Una particular dicotomía que prova que el fruit de la vinya es el fons i la forma de les principals creacions culturals, font d’inspiracio i com a objecte literari en ell mateix.

Font de creació des que l’art és art i el vi és vi. Un binomi indivisible que ha il·luminat part del més importants aconteixements de la humanitat en forma de paraula escrita. Una manera de trascendir d’acord amb el que li toca a la vinya i a tots/es els qui la van treballar. El vi proporciona una amplitud de l’ànima i dibuixa una porta oberta al propi interior, afilant sentits i alliberant a la ment.

Les vivències pròpies com a full en blanc i el nostre caminar per la vinyaa com a pluma donen forma i sentit a les diferents expressions literaries que, a mode de poemes i rimes, contes, faules, novel·les o assajos, relats i biografies, perfilen un ideari cultural que segueix vigent en els nostres dies.

La Cultura del vi com a objecte literari

Perquè el vi suposa una perfecta analogía de les diferents etapes vitals de l’èsser humà, és per això, un element inspirador, i a la vegada, en les diferents modalitats literàries.

Així, la vinya normalment és protagonista de moltes creacions literàries, a mode d’ens viu d’un paisatge, que per bé o per malament, influenciarà en el futur del protagonista.

De la mateixa manera, el procés de vinificació representa una sort de quadre costumbrista, una espècie d’estudi antropològic que culmina amb una vessant folcl+orica de la festa de la verema com a símbol de llibertat i capacitat creativa dels participants.

De fet, l’autor Eduard Puig i Vayreda, a la seva obra “El jardí de Dionis” (Ed. Brau) parla d’una literatura “bàquica” i fa referencia a autors tan destacats com Blasco Ibáñez o Nestor Luján com a representants d’aquest moviment relacionat amb la cultura del vi.

Tant és així, que resultaría una empresa molt complicada establir una llista d’autors i obres que tenen el vi com a objecye literari i el món de la vinya com a font d’inspiració.

Només ens cal apropar-nos als clàssics per tenir consciencia de la importancia de la cultura del vi en la historia de la humanitat, i per extensió, en la creació literaria:

 

  • La Ilíada d’Homer (s. VIII aC.) està considerada com l’obra literaria occidental més antiga de la que es té constancia. Ulises, el seu protagonista, enyora “el paisatge de vinyes verdes que abuden a Ítaca”, casa seva.
  • De la mateixa manera, Publi Virgili (70 aC -19dC), considerat el poeta nacional de Roma, deixa per la posteritat en les seves Geòrgiques, el seu segon llibre, savis consells per al cultiu de la vinya i diferents treballs de camp.
  • Omar Khayyam (Persia 1040-1125) és, sens dubte, el poeta per antonomasia i el que més versos ha dedicat a la vinya y al seu fruit. Un fet significatiu si atenem la intolerancia de l’Islam davant del fruit del raïm fermentat.
  • Però si parlem de clàssics, en el Don Quixot de la Manxa de Cervantes abunden les referències a la vinya i al vi.
  • De la mateixa manera, el poeta francés, Charles Baudelaire (1821-1867), ubicat a cavall entre el romanticisme i el simbolisme, dedica set poemes al vi en la seva obra: “Les flors del mal”. Un llibre que el faria inmortal gràcies a uns versos que avui en dia segueixen sent considerats com a paradigma de la literatura bàquica.

 

El llistat, que abarcaría fins els nostres diez, seria inacabable. Perquè vi, vinya i creació , conformen un únic ésser. Humanitat al cap i a la fi, en la seva millor versió.

 

Rafa Moreno