Persones Inspiradores |

“Per triomfar has de creure en tu, tenir un bon equip i treballar, treballar i treballar”

Nandu Jubany (Monistrol de Calders, 1971) és sinònim de cuina. De gastronomia d’alt voltatge. Ja de petit, pelava patates al restaurant de casa els seus pares. Ha crescut entre fogons i amb molt treball i dedicació ha aconseguit, juntament amb la seva dona, fer créixer el restaurant dels seus somnis. El secret: conèixer bé el receptari popular i estimar els orígens gastronòmics que expliquen el perquè som com som.

 

D’on et ve la passió per la cuina?
De créixer entre fogons. Als 8 anys ja pelava patates a la cuina del restaurant dels meus pares, l’Urbisol.

 

Quan et vas adonar que podries viure de la gastronomia?
Va ser un camí molt natural. Treballava moltes hores a casa i també disfrutava del motor. Però em vaig trinxar els genolls a les competicions i el meu pare em va dir: val més que et dediquis a la cuina!

 

Ets autodidacta?
Crec que a totes les cuines hi ha una gran part d’autodidacta. És provant, remenant, combinant… que aprens i surten coses noves.

 

Tens algun referent?
He tingut molts mestres al llarg de la vida. Destacaria els que em van ensenyar durant els meus inicis: Carles Gaig, Juan Mari Arzak, Martín Berasategui, en Toni Sala de la Fonda Sala…

 

Un cuiner neix o es fa?
Una mica de tot. És una professió dura que requereix moltes hores. Si no tens una part vocacional, no l’aguantes. Per tant, una part la portes a dins. Però per altra banda, el cuiner es fa perquè nosaltres no som res si no ens formem, aprenem i practiquem permanentment.

 

Què sents quan cuines?
Felicitat, que vull transmetre a les persones que acabaran menjant el que preparo a la cuina.

 

Quin és l’ingredient indispensable per triomfar?
Creure en tu, tenir un bon equip i treballar, treballar i treballar.

 

Quina és la clau de l’èxit de la teva proposta gastronòmica?
Ser capaç de mantenir les arrels i la tradició però d’una manera nova. I també l’aposta per la qualitat del producte.

 

Com es gestiona l’èxit i com es pot aconseguir?
L’èxit s’aconsegueix si un treballa amb objectius concrets a la vida. S’aconsegueix treballant i no defallint, sempre mirant endavant.

 

Què és per a tu el més gratificant d’aquesta professió?
El més gratificant és que la gent surti de casa contenta, satisfeta i que recordin el pas per Can Jubany com un moment especial.

 

I el que menys?
La dedicació que requereix. M’agradaria passar més estones amb la meva família i aquesta feina és sacrificada degut als horaris.

 

Creus que els somnis es poden fer realitat?
I tant que sí! La meva dona i jo vam aconseguir el restaurant dels nostres somnis el 2010, quan el vam remodelar de cap a peus per deixar-lo com sempre havíem volgut. Però van ser quinze anys a peu de canó abans no va arribar!

 

Cap on creus que evolucionarà la gastronomia?
Cap a una cuina cada vegada més basada en el respecte a la salut i el gaudir dels sentits.

 

Quins ingredients ha de posar dins la cassola un jove cuiner que vol muntar un restaurant?
Hi ha de posar vocació, treball, imaginació, esperit inquiet i un equip que doni la vida per ell, com el que tinc jo a Jubany!

 

Quin és el teu plat estrella? I amb quin estil de vi el maridaries?
El meu plat són els ous de totes maneres; ferrats amb patates i cansalada, truita….Depèn de com estiguin fets els acompanyaria amb un estil de vi o un altre.

 

Quin paper creus que juga el vi dins la gastronomia?
Crucial. El vi i la gastronomia són cosins germans. L’un pot fer brillar l’altre o el pot destrossar.

 

PETITS TASTETS

 

T’agrada el vi?
Sí, el bon vi.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?
El millor moment és que el puguis compartir.

 

Una cançó amb la qual degustar un bon vi.
Depèn del moment i la/les persones que t’acompanyin.

 

Un racó (ciutat, poble) on et perdries.
La zona on visc, Osona té indrets on perdre’t.

 

Amb qui et reencarnaries.
Amb mi mateix per fer tot allò que no he tingut temps de fer.

 

Què fas en el teu temps lliure?
Viure’l amb les persones més importants de la meva vida. Família, amics i el meu equip.

 

Un defecte i una virtut.
Diria que és la mateixa, la perfecció en tot allò que faig o que fan les persones que m’envolten.

 

Què volies ser de petit?
Cuiner i corredor.

 

I de gran?
El mateix.