És la Rosa Munné i fa 22 anys que treballa a la vinya de Jean Leon. Va començar formant part d’un equip on hi havia nou dones i avui en dia ja només queda ella. Hem volgut parlar amb una de les persones més veteranes de l’equip humà del celler per parlar de passat, present i també de futur.

La feina a la vinya sembla que estigui reservada als homes. Com ho portes?

Jo ja vaig néixer en una casa de pagesos i quan em van dir que a Jean Leon buscaven gent, vaig pujar. No m’ha sigut difícil.

Com és la teva relació amb l’equip?

Bé, perfecte, no tinc cap tipus de problema. No m’ha suposat cap trauma treballar aquí sola rodejada d’homes. Fem un bon equip.

És una feina molt dura?

Hi ha temporades que sí i altres que no tant.

Quina és l’època de l’any més complicada?

Per mi, l’estiu. A l’hivern et pots tapar i resguardar-te del fred, però a l’estiu, la calor és insuportable. Costa molt més.

De les feines de la vinya, quina és la feina més dura?

Podar el gullot. És dur però tenim sort que és una tasca molt curta. Un meset i poc més.

Per què és tan complicada la feina de la poda?

Ho has de fer amb unes tisores de dues mans i s’ha de fer molta força. A més, si hi ha qualsevol error, la floració de la vinya es pot veure afectada. Si no talles bé el cep, en el futur no et treballarà com vols que treballi.

Es necessita molta tècnica?

Bàsicament, es necessita pràctica i algú que t’ho ensenyi i jo he tingut un molt bon mestre.

Com ha canviat la feina que feies fa 22 anys amb la feina que fas ara?

La poda com a tal sempre ha sigut igual. Ara es poda amb motxilles i no amb compressor. Ara lliguem a màquina i abans lligàvem amb macarrons. La poda d’estiu segueix sent igual que fa 22 anys. És molt manual i no ha sofert canvis amb el pas del temps.

Es pot conciliar bé la feina amb la família?

Jo no he tingut mai cap problema. Tinc dos nens i sempre que ho he necessitat m’ho he pogut combinar. Ara ja són adolescents i quan van néixer, ja treballava aquí.

Vaja, que sempre has tingut facilitats…

Moltes, no em puc queixar. Tot al contrari.

Creus que hi té alguna cosa a veure que el celler estic dirigit per una dona?

Crec que sí. Hi ha molta més empatia entre dones i això en el dia a dia es nota.

Com veus el teu futur a Jean Leon?

Depèn de l’estat físic. Pensa que són feines molt rutinàries durant tot l’any. Des que comences a podar fins que acabes lligant vergues fas servir molt les mans. És un treball molt manual. Mentre les mans aguantin, la meva intenció és jubilar-me aquí. Temps al temps.