El Josep, juntament amb el seu pare, feia les millors coques de sucre de la comarca. Tothom en parlava. No passaven desapercebudes. Per a Jean Leon, tampoc. “A l’estiu, quan venia al Penedès cada dia passava pel forn a comprar pa i coca. Li encantava”, reconeix el Josep Colomé, fill del Rossend, forner del Pla del Penedès, un forn amb més de 100 anys d’història. Li agradaven tant, que fins i tot un dia li va dir que aquelles coques les havia de fer als seus restaurants de Los Àngeles. Dit i fet. “Va convidar al meu pare i al seu ajudant una setmana als EE.UU perquè ensenyés al seu equip com es feien aquelles coques que meravellaven a tota la comarca”. Una estada que el Josep recorda perfectament. Era l’agost de l’any 1986. Tenia 28 anys i durant l’absència del seu pare es va quedar al capdavant del negoci. “Per mi no va significar cap problema, era jove i tenia molta responsabilitat, però ho tenia tot molt ben après”.

Les coques van arribar a triomfar al Los Àngeles de les estrelles. No va ser el cas del pa, que no va acabar de quallar. “No tenien les eines necessàries per poder-lo fer igual que aquí i no els va sortir bé” reconeix Colomé. Tot al contrari que la coca, que va ser tot un èxit. “Era una coca de pa, amb anís i sucre i la pasta la fèiem amb un sistema directe que era molt ràpid. Tenia un gust molt característic que la feia única.”

Fins i tot, el periodista culinari Colmand Andrews, va fer un llibre de cuina i va decidir incloure la recepta de les coques del Pla. “Va venir al forn per informar-se del procés d’elaboració i conèixer els detalls i els secrets de la coca i va incloure la recepta al seu llibre. Per nosaltres va ser tot un orgull formar-ne part”. Però la coca no només va captar l’interès d’Andrews, també la premsa dels Estats Units se’n va fer ressò i el diari local 3 de Vuit els va dedicar un espai a la portada.

Colomé reconeix que al seu pare li agradaven els vins de Jean Leon i que fins i tot, després de la seva estada als EE.UU, van seguir tenint relació. “Al meu pare li agradaven molt els vins de Jean Leon. Eren molt bons”. De totes maneres recorda perfectament que els inicis de Jean Leon no van ser fàcils. “La gent d’aquí pensava que estava boig –recorda el Josep, referint-se a la decisió que va prendre Jean Leon de substituir els ceps locals per varietats franceses-  però amb el pas del temps i amb la consolidació de la bodega i de tot el que va aconseguir, li van acabar donant la raó. Va acabar revolucionant la comarca”.

Sobre si actualment es fan coques com les seves, Colomé reconeix que “hi ha forners que en segueixen fent amb alguna diferència. Per exemple, el forner de Torrelavit hi posa margarina i la nostra era coca de pa sola”.

Després de conèixer el testimoni del Josep, ens quedem amb les ganes de tastar la famosa coca. Esperem que un dia d’aquests el convencem perquè ens en faci una. Si ho aconseguim, us explicarem l’experiència! 😉