Art i Cultura |

L’acte de brindar: mites i teories

Si ens centrem en el que purament significa un brindis és molt senzill. És l’acció de brindar abans de beure. I prou. Però des dels seus inicis ha sigut una acció que ha anat estretament lligada amb el vi. Normalment brindem en celebracions i és un costum molt estès per expressar bons desitjos o felicitar en el mateix moment que es troben les claus. El que no està del tot clar és el seu origen. Hi ha diferents teories i alguns mites sobre aquesta acció, que en aquests dies, agafarà una rellevància especial.

Si busquem la paraula brindis en el diccionari, veurem que és una paraula que ve de l’alemany “bring dir’s”, que vol dir: “jo t’ofereixo”. Però què oferim amb el brindis? Qui va ser l’inventor d’aquesta expressió?

 Antiga Roma: qüestió de confiança

Es pensa que l’acte de brindar es va originar en el segle IV a.d.C, però per una raó ben diferent de l’actual. Enverinar les copes era quelcom habitual a l’antiga Roma i els amfitrions, com a símbol de confiança, feien picar amb força les seves copes amb els convidats perquè el líquid passés d’una copa a una altra. D’aquesta manera, es desterraven sospites i, mirant-se a la cara, posaven punt final a la desconfiança mútua.

Una altra teoria, també amb origen a l’antiga Roma, assegura que els romans feien picar les copes perquè l’oïda també participés del goig de la beguda. Es deia que en el vi gaudien tots els sentis menys l’oïda. Brindar era la manera d’involucrar els cinc sentits, i encara que ens repetim, té sentit. 😉

Grecs i romans: més alcohol!

Una altra de les versions indica que a les societats antigues romana i grega, els grans banquets i festes eren habituals. Davant la magnitud de gent que assistia a aquestes festes, els comensals aixecaven i picaven les seves copes per cridar l’atenció dels servents perquè els hi omplissin de nou les copes d’alcohol.

Celebració de la victòria

Un altre origen del terme es remunta al segle XVI. Explica la història que quan les tropes de Carles V, el dilluns 6 de maig de 1525, van assetjar i saquejar Roma, ho van celebrar omplint les seves copes de vi, aixecant-les i cridant tots junts: “bring dir’s” (Jo t’ofereixo).

Com podeu veure, els mites, els orígens i les històries al voltant dels brindis són infinites. N’hi ha de tots colors. El que sí és cert és que, actualment, quan brindem ho fem a tall de celebració. És un costum estès, principalment a la societat occidental. Si ens mirem als ulls quan ho fem, si hem d’estar drets o si brindar amb aigua pot portar mala sort, ho deixarem pels més supersticiosos.

El més important és que sempre hi ha alguna cosa a celebrar. No cal que sigui un aniversari, un ascens o una bona notícia. A vegades convé brindar per la vida, per la salut i per la felicitat. Aprofiteu aquests dies i brindeu amb una bona copa de vi. Negre, rosat o blanc? Vosaltres mateixos!