Persones Inspiradores |

José Miguel Martínez Zapater: “La indústria vitivinícola ha d’apostar més per la ciència”

José Miguel Martínez Zapater (Logroño, 1958) dirigeix des del 2008 l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi. Un organisme creat amb l’objectiu de generar nous coneixements i noves tecnologies en Viticultura i Enologia. Ja de petit volia ser científic.

La seva terra natal, terra de vins, li ha portat a complir el seu somni. La reducció dels efectes del canvi climàtic, el desenvolupament d’estratègies de vitivinicultura més sostenible i la lluita contra noves plaques de la vinya són algunes de les seves principals recerques.

 

Parla’ns de l’Institut de Ciències de la Vinya i el Vi. Què feu i quins són els vostres objectius?

L’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi es va crear com a Institut de recerca de caràcter nacional emparat per tres situacions, el Consell Superior de Recerques Científiques, la Universitat de La Rioja i el Govern de La Rioja.

La seva activitat se centra en tres objectius fonamentals:

i) la generació de coneixement sobre processos bàsics de cultiu de la vinya i del desenvolupament i la maduració del raïm i d’elaboració del vi.

ii) el desenvolupament tecnològic en processos i productes que contribueixen a millorar la competitivitat del sector vitivinícola.

iii) la formació de personal investigador i tècnic juntament amb la informació al sector.

 

Quines línies d’investigació teniu obertes?

Som dinou investigadors de plantilla, un col·lectiu total d’unes vuitanta persones, amb línies d’investigació obertes tant en Viticultura com en Enologia.

Ens preocupen temes molt transversals que poden abordar-se des de diferents àmbits. Concretament, la proposta per la reducció d’efectes del canvi climàtic, el desenvolupament d’estratègies de vitivinicultura més sostenible, la conservació i el manteniment de la biodiversitat, la lluita contra noves plagues i malalties de la vinya, així com aquells aspectes que contemplen el capítol de la qualitat del vi.

En viticultura, les estratègies de recerca que es plantegen passen per l’adopció de sistemes de producció vitícola sensibles amb el medi ambient, la utilització racional de la disponibilitat de l’aigua, amb especial èmfasi en el maneig del reg, les possibilitats del material vegetal i els estudis de zonificació. També resulta rellevant al desenvolupament d’eines afins a la viticultura, basades en el monitoratge de la planta mitjançant tècniques no invasives.

D’altra banda, estem molt implicats amb la protecció integrada del vinyer, en particular quant a malalties fúngiques en general, i més concretament pel que fa a malalties de la fusta, i en l’àmbit de les plagues, els àcars.

Una part important de l’activitat investigadora en enologia passa per l’estudi dels processos fermentatius i dels microorganismes implicats, i la seva millora per la producció de vins amb menys contingut d’alcohol i més tipicitat.

Finalment, a l’àrea química enològica hi ha un gran interès per conèixer la relació que existeix entre la composició química del vi i les sensacions sensorials que genera.

 

Cap a on es dirigeixen els esforços en la investigació sobre viticultura i enologia a nivell mundial?

A nivell mundial, els reptes transversals són similars als que em referia anteriorment, com ho són el canvi climàtic, la producció sostenible de la vinya i del vi, i la lluita contra plagues i malalties emergents o d’especial interès per la viticultura.

Una línia de treball que s’està considerant de forma molt més prioritària que a Espanya, es relaciona amb el desenvolupament de noves varietats de la vinya. Aquesta estratègia s’està plantejant molt seriosament als Estats Units i també als països vitivinícoles del centre d’Europa.

El desenvolupament de noves varietats pot contribuir també a solucionar alguns dels problemes plantejats pel canvi climàtic, millorant la tolerància a les noves condicions climàtiques, introduint resistències a noves plagues i contribuint a millorar la sostenibilitat del vinyer.

Als països amb vitivinicultura més tradicional, les regulacions existents limiten les possibilitats de l’evolució en aquest sentit. No obstant això, cal estar preparats perquè en el futur es donin les condicions per començar a contemplar la substitució d’algunes de les varietats actuals en certes regions vitícoles.

 

Has estat una etapa de la seva com a investigador al USA. Quines similituds i diferències veus pel que fa a funcionament de la recerca en ambdós països?

Crec que cada vegada ens assemblem més pel que fa a la qualitat del personal científic i d’instal·lacions disponibles. No obstant això, la societat nord-americana, ciutadans, governants i sector privat, tenen molta més confiança en la ciència que la societat espanyola.

Estan convençuts que el coneixement resol problemes, genera riquesa i garanteix el futur. Aquí, no ens ho acabem de creure. Ens falta cultura científica a tots els nivells i no hem interioritzat el mètode científic com a forma de pensament.

 

En què pot millorar la indústria vitivinícola espanyola? Les seves investigacions poden ajudar?

La indústria vitivinícola espanyola ha millorat molt tecnològicament en les últimes dècades. No obstant això, el món canvia cada vegada més ràpidament i el sector ha d’estar en contínua evolució per adaptar-se als canvis socials, ambientals i per respondre a les noves demandes dels mercats.

Existeix una gran tradició en el cultiu de la vinya i en l’elaboració del vi, la qual cosa permet mantenir un gran nivell de qualitat. Però l’adaptació ràpida a qualsevol canvi depèn del coneixement científic.

Com més amplia sigui la nostra base de coneixement sobre el funcionament del sistema vitícola i la seva integració amb el medi, o sobre la complexitat dels sistemes fermentatius i de l’elaboració del vi, millor podrem respondre davant qualsevol repte.

Per posar un exemple, gràcies a què uns científics es van interessar per estudiar la química de l’atracció sexual de les papallones, avui tenim procediments de confusió sexual per resoldre el problema de l’arna del raïm.

Per això crec que la indústria vitivinícola ha d’apostar més per la ciència, i que això tindrà múltiples efectes a nivell d’innovació. Pel que fa a les investigacions, totes les investigacions de qualitat contribueixen a generar coneixement i avenços tecnològics.

 

El canvi climàtic pot afectar o afecta ja a la indústria vitivinícola. Quines mesures està prenent el sector per pal·liar els seus efectes?

Els efectes del canvi climàtic s’estan començant a observar en algunes regions i veremes de forma esporàdica, i possiblement es vagin instal·lant de forma més constant al llarg del temps.

En aquest cas, com tot en la vida, les mesures no són úniques. D’una banda, es pot fer molt per reduir les emissions derivades de la producció, i així garantir la menor petjada de carboni possible en vitivinicultura.

D’altra banda, els efectes del canvi climàtic es poden mitigar treballant en diversos nivells. A nivell d’estratègies de cultiu, actuacions en el maneig de la planta i del reg. A nivell del material genètic, mitjançant l’evolució i substitució progressiva de portaempelts, clons i varietats més adaptades a les noves condicions.

Finalment a nivell enològic, mitjançant estratègies de microbiologia i tecnologia enològica (llevats que produeixen menys alcohol o noves tecnologies).

 

Existeix algun tipus de plaga que pugui posar en perill a gran escala el sector? Què s’està fent al respecte? Hi ha suport per part de la UE?

Mai es pot baixar la guàrdia pel que fa a les noves plagues, perquè la gran mobilitat actual de persones i mercaderies ajuda a que es desplacin per tot el món, molt en contra de la nostra voluntat.

He comentat abans, el problema que a nivell global suposen les malalties de la fusta, un tema que ja està aquí i que ens preocupa i amb el que estem molt compromesos.

Si parlem de plagues emergents, en l’actualitat tenim a Itàlia el risc d’un cep de Xyllela fastidiosa que està afectant l’olivera a la regió de Puglia, i que tot i que encara que no sembla infectar encara a la vinya, posa de manifest la feblesa dels nostres sistemes de control i representa un risc potencial per al vinyer europeu.

Per al seu control cal aplicar la màxima rigorositat la normativa europea, intentar detectar amb rapidesa qualsevol brot, i ser molt transparents amb la informació disponible sobre la seva evolució.

 

PETITS TASTETS

 

T’agrada el vi?
M’agrada i pràcticament és l’única beguda alcohòlica que consumeixo.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?
Crec que hi ha un vi per cada moment, però sempre amb un amic.

 

Una cançó per degustar un bon vi?
Possiblent es podria trobar una música per cada vi. Amb un bon vi m’encaixa la música clàssica del romanticisme, per l’intensitat del sentiment i de l’emoció. (Rimski-Korsakov, Ravel, Falla…)

 

Un racó en el qual et perdries.
Un poble en una vall entre muntanyes, per exemple Ezcaray.

 

Amb qui et reencarnaries?
Amb els meus fills.

 

Què fas en el teu temps lliure?
M’agrada llegir i caminar per la muntanya.

 

Un defecte i una virtut.
Per excés o per defecte, massa responsable.

 

Què volies ser de petit?
Volia ser científic, concretament biòleg.

 

I de gran?
Bona persona.