Vi |

La importància dels taps de suro en el vi. Un element indispensable

Fa un temps us parlàvem del procés de fabricació de les ampolles  i de la importància que té el seu disseny segons la varietat, tipologia de vi i imatge de marca que es pretén transmetre. Són molts els factors que incideixen en la qualitat final d’un vi. No només la qualitat del raïm (determinada per la meteorologia o l’estat fitosanitari de les vinyes) i el procés d’elaboració per part del celler, sinó també els materials que s’utilitzen per a produir-lo com les bótes, les ampolles o els taps .

En aquest post ens centrarem en un element indispensable: els taps. No entrarem a diferenciar quin tap funciona millor, si el suro, sintètic, de rosca o de vidre, això ja ho vam fer en un altre post publicat en aquest bloc (link post taps). El que farem és explicar el procés de fabricació i curiositats dels taps de suro, com vam fer en el seu dia amb les bótes on envelleixen els vins (link post). D’on vénen i com es fan.

Funcionalitat i història

La seva principal funció és la de preservar les propietats del vi amb el pas del temps i garantir que evolucioni correctament a l’ampolla. Resumint, el tap de suro evita que entri una gran quantitat d’oxigen que danyaria el vi i alhora és una barrera per a bacteris i floridura. A l’antiguitat, quan el vi es conservava en àmfores, s’utilitzaven pells i teixits tractats prèviament amb olis i greixos, però alteraven la qualitat del vi. Els grecs, sobre el segle V a.C van començar a introduir el suro com a sistema de tancament d’envasos i ja al segle XVII, amb la proliferació dels envasos de vidre, es va adoptar el suro com a tancament estàndard.

Portugal, principal productor

El país veí és el principal productor de suro del món. Produeix gairebé un 50% del total de la producció mundial, mentre que Espanya contribueix amb un 25% del total. La resta prové del sud d’Europa (França i Itàlia) i el nord d’Àfrica (Algèria i Marroc). El suro s’extreu de l’escorça d’una varietat d’alzina surera, el Quercus, que té la propietat de regenerar contínuament la seva escorça esponjosa i lleugera. Per a realitzar la primera extracció és necessari que l’arbre tingui almenys 40 anys. De tota manera, es recomana esperar uns quinze anys més per aconseguir el material ideal per a finalitats industrials.

Procés d’elaboració: De l’alzina surera a l’ampolla

En aquest punt detallarem el procés d’elaboració d’una manera senzilla i responent a una sèrie de preguntes:

Com es realitza el destapament de la surera?

De forma manual. Només s’utilitzen serres elèctriques per a les parts més gruixudes. L’escorça s’extreu del tronc i de les branques més robustes i s’ha de fer amb molta cura per no danyar l’escorça interna. Si es fa malbé, l’arbre no es regeneraria i acabaria morint.

Quin és el següent pas?

L’assecat. Les planxes d’escorça s’han de assecar al sol durant 2 o 3 dies. Un cop seques es bullen per desinfectar i treure’ls les impureses. És en aquest moment quan el suro s’infla i adquireix la seva elasticitat definitiva.

Seleccionar i tallar

Després de dues o tres setmanes de repòs, les planxes es classifiquen per classes en funció de la seva qualitat, que ve determinada pel seu gruix, porositat i aparença. El següent pas és el tall. Es determina una mida, normalment, una mica més ampla que la longitud del tap que s’ha de fabricar i es talla.

Perforar i assecar

Amb les planxes tallades, arriba el moment del perforat. Es fa amb una broca buida i el resultat és un tap cilíndric. La mida desitjada dependrà del tipus de tap que es vagi a fabricar.

Rentat

Per a garantir que el tap resultant no contingui cap tipus d’impuresa, es torna a rentar. Un cop net, es marca amb les indicacions que sempre veiem: anyada, logotip o qualsevol informació que es desitgi. El sistema utilitzat per a la impressió és amb tinta o amb foc. Les parts que estan en contacte amb el vi mai es marquen amb tinta. Sempre es fa amb calor.

Ja es pot inserir a l’ampolla?

Encara no. Falta un últim punt per facilitar la introducció del tap dins de l’ampolla: tractar la superfície amb parafina o silicona per lubricar. Això també facilita la futura extracció i millora l’aïllament. Després de l’embotellament  i tapament, la majoria d’ampolles de vi es vesteixen amb una càpsula que les protegeix millor. Aquestes càpsules solen ser de plàstic o d’un aliatge de plom i estany.

És interessant destacar que hi ha diferents tipus de taps de suro. En aquest article de Vinopack hi apareixen els nou més utilitzats.

Com veieu, el procés d’elaboració del tap de suro és purament artesanal i tot el material utilitzat és d’origen natural. Sens dubte, és un element indispensable per a la qualitat final del vi i alhora una peça clau per a la seva conservació.