“La fecundació in vitro i la reproducció assistida han suposat clarament un canvi en els models de família”


Anna Veiga (Barcelona, 1956) és  biòloga, investigadora i professora universitària. Està especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica. Va formar part de l’equip que va portar a terme la primera fecundació in vitro a l’Estat Espanyol.

Ets la “mare” del primer bebè proveta espanyol. Han passat més de 30 anys… Com ha evolucionat la tècnica des d’aleshores?

Ha canviat molt. I no només des del punt de vista dels resultats, que és un aspecte realment important. El que aconseguíem quan va néixer la Victòria Anna fa 34 anys i el que s’aconsegueix ara ha canviat radicalment. Ara parlem d’entre un 40 i un 50% d’èxit mentre que en aquell moment ens situàvem justet al voltant del 20%. Ha canviat la metodologia, el laboratori s’ha perfeccionat moltíssim. L’àmbit clínic també ha canviat molt, sobretot perquè les pacients que tenim són diferents. Les dones no es posen a tenir fills  a edats mes avançades  anys i en alguns casos, s’està ja esgotant la seva reserva ovàrica. Això suposa una dificultat afegida perquè els resultats que s’obtenen estan molt relacionats amb l’edat de la dona.

Com recordes aquell dia? Era el 1984…

Efectivament. El 12 de juliol de 1984. El recordo amb molta emoció, evidentment. I m’ha acompanyat durant tota la meva vida professional. Aquell dia va ser la culminació d’un gran esforç d’un grup de persones, que liderats pel Dr. Pere Barri, estàvem dedicant tota la nostra energia a què això tirés endavant. Érem tots molt més joves (entre somriures) i la percepció de les coses és diferent, però en qualsevol cas aquell dia va marcar un abans i un després en la reproducció assistida al nostre país.

Mantens relació amb la Victòria Anna?

Sí, moltíssima! Ella viu a Madrid i just fa 15 dies vaig veure-la. Vam sopar juntes i també vam anar de compres. Tenim una molt bona relació i l’hem mantinguda sempre. Quan vaig a Madrid busco un racó per poder veure-la, dinar amb ella… ens mantenim en contacte constantment.

¿Com ha influït la fecundació in vitro en la qualitat de vida de les persones que nopoden tenir fills de forma natural? ¿Creus que els canvia la vida?

Evidentment. Quan s’ofereix l’opció de resoldre un problema mèdic, la situació canvia radicalment. Abans de la fecundació in vitro hi havia moltes parelles que si no tenien la possibilitat d‘aconseguir un embaràs de forma espontània només tenien dues opcions: quedar-se sense fills o bé adoptar. Actualment la gran part dels problemes de fertilitat es resolen amb aquestes tècniques, un fet que dóna un grau de llibertat enorme als pacients. Igual que en el seu moment l’anticoncepció va permetre decidir, sobretot a les dones, quan i si volien tenir fills, en el cas de problemes de fertilitat la reproducció assistida dona la llibertat de triar si es volen tenir fills malgrat que hi hagi un problema per resoldre.

Quant a l’evolució de la fertilitat, aquesta ha disminuït entre la gent jove?

En principi no. En alguns col·lectius que poden estar exposats a tòxics pot haver-hi petites variacions però no és que hi hagi un percentatge més important de problemes de fertilitat en la gent jove. El factor edat és el que més condiciona.

Quants nens i nenes hi ha en el món gràcies a la fecundació in vitro?

Hi ha països que tenen registres molt acurats i precisos i d’altres que en els quals aquests són més incomplets. Devem estar al voltant d’uns 8 milions de nens nascuts per fecundació in vitro arreu del món.

Ha anat augmentant aquesta xifra els últims anys?

Augmenta constantment perquè anem aconseguint embarassos  i neixen més nens. Ha augmentat en una proporció més elevada del que hi havia abans. Cada vegada hi ha més centres de reproducció assistida, la tècnica és més accessible a tothom que la necessita i per tant es produeix un augment exponencial.

Què els hi diries a les persones que estan totalment en contra d’aquesta tècnica?

Per sort cada vegada n’hi ha menys. Sempre hi ha hagut sectors radicals que s’han oposat als avenços científics, no només amb la reproducció assistida sinó també amb l’anticoncepció, la recerca d’embrions i d’altres temes que són sensibles i delicats des d’un punt de vista ètic. Per mi un problema de fertilitat és un problema mèdic, que afecta una part de la població. Si hi ha els mitjans tècnics i no es contravé cap principi ètic, que jo penso que no ho estem fent, no veig quin és el problema de poder-los utilitzar. Des d’aquests sectors es veuen les coses des d’una perspectiva molt llunyana, no estan a prop de la realitat que això representa.

Cap a on evolucionarà la fecundació in vitro?

És un camp de la medicina i la biologia molt madur i que ja ha evolucionat molt. S’està arribant no només a una utilització molt habitual  i estandaritzada en la majoria de centres públics i privats dels països desenvolupats sinó que la societat ho ha incorporat de forma natural. Als anys 80 els pacients mig amagaven que estaven duent a terme un cicle de fecundació in vitro, però actualment no hi ha cap recança. Al contrari, la gent se’n vanagloria i està contenta de poder dir que no podia tenir fills i gràcies a la fecundació in vitro n’ha aconseguit tenir.

Un dels objectius és aconseguir un percentatge més alt d’èxit?

Podem tenir més èxit sobretot en casos favorables, de dones joves en els quals no hi hagi problemes afegits. Però el fet que tractem casos, diguem-ne de pronòstic no tan bo degut a l’edat, és possible que el percentatge en aquests casos sigui poc superable.

Hi ha hagut canvis en la legislació de donants al llarg dels últims anys?

No. Per les donants d’òvuls i els donants de semen hi ha una normativa molt clara en la legislació espanyola que no ha variat.

 En quin punt serem d’aquí a 50 anys? Ens trobarem amb escenaris que ens semblen ara mateix de ciència ficció?

És difícil imaginar-se com serà d’aquí a 50 anys. De fet, tampoc ens imaginàvem quan vam començar a treballar, què passaria 30 anys després i en quin punt seríem. És evident que s’aniran incorporant diferents tècniques i diferents possibilitats a la fecundació in vitro. Una de les coses que em vénen al cap, i això succeirà, és la possibilitat de fer teràpia gènica, és a dir, modificar el genoma de l’embrió per evitar malalties. En aquests moments ja és tècnicament plantejable, tot i que els resultats no són bons. Hi ha una crida a la prudència en aquest àmbit, però probablement totes aquestes noves metodologies al voltant de la fecundació in vitro, i que tenen aplicacions en els embrions, s’acabaran utilitzant. La fecundació in vitro i la  reproducció assistida han suposat clarament un canvi en els models de família. Actualment hi ha moltes dones sense parella  que decideixen ser mares pel seu compte que poden ser-ho sense problemes. O les parelles homosexuals pràcticament el mateix, amb noves opcions com és per exemple el lloguer d’úteren el cas masculí. Es van incorporant metodologies que complementen la fecundació in vitro i que en alguns casos no són per resoldre problemes de fertilitat. Una dona sense parella no té un problema de fertilitat, bàsicament el que necessita és que la tractem per aconseguir l’embaràs.

En quin moment es troba la investigació científica al nostre país?

El nivell és molt bo, tenim molt bons investigadors. I es demostra clarament quan veus les publicacions i els avenços que es van fent en els diferents centres. Allò que sí que és evident és que es necessiten més recursos per tal de poder-la tirar endavant. I un país que no dedica prou recursos a la recerca li costa més avançar.

Hi ha futur pels joves que es volen dedicar a la investigació?

Hi ha futur, tot i que el camí no és fàcil. La carrera científica comporta una sèrie d’entrebancs i s’ha de tenir una vocació molt clara i molt potent si un es vol dedicar a la ciència perquè no és un camí de roses.

I en el teu cas quin ha estat el camí fins arribar on ets actualment?

Jo no em queixo en absolut. La meva vessant “reproductiva”, per dir-ho d’una forma entenedora, va començar l’any 1979 a Dexeus i, de fet, encara hi continua. La meva vessant més investigadora va començar molt més tard, aproximadament al 2004, quan em vaig incorporar al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]). A Dexeus el que vam fer i que hem seguit fent és aplicar una tècnica que ja estava descrita i que ja funcionava en altres països. Però això no és recerca. Recerca és intentar respondre qüestions que no tenen resposta en un moment determinat. Intentar entendre mecanismes pels quals no tens una explicació clara. Malgrat que poden haver-hi espais comuns en aquestes dues disciplines, la meva trajectòria professional en el camp de la reproducció assistida diria que va ser un camí relativament fàcil.

Abans parlaves de vocació, és imprescindible aquest aspecte en la investigació?

Sí, però penso que ho és amb tot. Quan un fa allò que li agrada i que s’apassiona per l’àmbit en el que treballa, tot és molt més fàcil. Els sacrificis que un ha de fer, perquè així ho demanda aquest camp, es fan més portables.

 

Petites degustacions

 

El millor moment per prendre una copa de vi.

Quan s’acaba la jornada laboral. Un ja pot estar més relaxat i distès i pot dedicar-se a si mateix.

Una cançó per degustar un bon vi

‘Space Oddity’ de David Bowie.

Un racó on et perdries

Jo em perdria clarament a Cadaqués, on hi tinc una casa des de fa molts anys i on gaudeixo dels meus moments de tranquil·litat.

Què fas en el teu temps lliure?

El meu temps lliure és una mica limitat, però m’agrada el cinema i gaudir dels amics.

Un defecte

En algunes ocasions sóc massa orgullosa.

Una virtut

Que sóc molt treballadora i quan hi ha una cosa que m’agrada hi poso totes les ganes i tota l’energia.

Què volies ser de petita?

Em sembla que totes les nenes en algun moment volen ser mestres i jo també, però de seguida la biologia em va cridar molt l’atenció. Un professor de l’escola em va inocular una mica l’interès per la ciència i vaig tenir-ho clar des de ben aviat.

Què vols ser de gran?

Si hagués de tornar a començar faria coses similars a allò que he fet, però miraria d’evitar els errors i fer-ho millor. No canviaria gaires coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web http://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.