La carta de vins no mossega


Quin denominador comú tenen un sopar romàntic amb la parella, un dinar de negocis o una celebració familiar? Que les tres passen sovint al mateix lloc: un restaurant.

És fàcil triar el què volem menjar, el que ens costa més és decidir entre les diferents opcions de la carta, que ens fan salivar només de llegir-les, com els gossos de Paulov.

Però el veritable problema és quan ens toca la “responsabilitat” de triar el vi. Obrim la carta de vins amb aprensió, sabent d’antuvi que ens hem d’enfrontar amb un llistat amb dues columnes diferenciades: la de l’esquerra, amb moltes lletres formant paraules que, algunes entenedores com ara noms de marques o llocs de provinença del vi ens sonen, i altres que tenen el mateix efecte que si estiguessin escrites en xinès. Però, per sort, tenim la columna de la dreta, amb “numerets” que potser no ens aclareixen gaires coses del vi en qüestió però que ens indiquen quan ens costarà.

El cambrer espera a que li facis la comanda. Els comensals esperen a que anunciïs la tria. La pressió puja. Vols fer-ho ràpid. Vols acontentar a tothom. Respira fons. A continuació venen quatre consells per tal de que no entris en pànic!

Primera decisió: Color? Blanc, negre o rosat?

Aquesta és fàcil, em direu, però si sou colla potser us tocarà triar-ne més d’un. Recordeu que si bé el món dels maridatges està totalment revolucionat, avui en dia hi ha algunes normes que millor que seguiu:

  • Rosats i blancs son la millor elecció per arrossos i fideuàs.
  • Si heu de triar més d’un vi, primer els més lleugers per acabar amb els de més cos (ni que siguin dos blancs diferents).
  • Els negres joves, servits a un parell de graus més frescos poden ser una bona opció si no voleu ni blanc ni rosat.

I com podem saber si un vi és lleuger o amb cos?

Això ja és més complicat. El coneixement de les varietats i els estils de les diferents denominacions d’origen poden ser cabdals, però us deixem un petit truc: els vins joves i sense criança, siguin blancs o negres, sempre són més lleugers que els han fet criança en bóta o amb les seves mares (lies). Cada cop més hi ha cartes de vins que els classifiquen per tipologia, i us pot ajudar una miqueta a l’hora de fer la tria.

Recordeu que en general una manera d’harmonitzar vins i plats és la seva consistència o potència. Els vins amb més cos i més robustesa respecten , acompanyen i mariden amb plats més consistents i forts. I a més ajuden a digerir-los. Per això consumim més vins negres amb cos durant els mesos de tardor i hivern que en ple estiu.

Què podem saber mirant la columna de la dreta?

Fàcil de respondre: el preu. Però té alguna utilitat, no penseu… si hi ha a la carta de vins alguna referència que coneixeu bé i en sabeu el preu us pot ajudar a saber si el restaurant hi carrega molt o és moderat a l’hora de posar preu als vins. Per tant us podrà ajudar a decidir a triar vins de millor relació qualitat-preu. Personalment em quedo sempre en la franja mitja dels preus de la carta de vins. Es on sempre hi he trobat la millor relació qualitat-preu. I sempre quedareu bé amb els vostres convidats.

Pregunteu i escolteu.

Abans de llençar-vos a la tria pregunteu als vostres convidats quin tipus de vi els agrada, que beuen normalment i escolteu el que us diuen. Acontentar a tothom no és tant difícil com sembla. Un vi negre de mig cos com ara un bon merlot agradarà tant als que els hi agraden els vins amb més cos com als que s’estimen més els més suaus. I si són gent de fora de la zona busqueu una proposta d’algun celler local, que si més no, tothom tindrà curiositat per tastar-lo.

A qui heu de fer confiança?

Si realment us sentiu perduts i al restaurant hi ha un professional del món del vi com ara un sommelier no tingueu por. Si li sabeu explicar a grans trets el tipus de vi que us agrada, i no teniu por de parlar de preus, de ben segur que us farà un parell o tres de recomanacions per tal de que la tria final sigui la vostra i amb total encert. Els sommeliers hi som per aconsellar-vos i trobar el millor vi per les vostres necessitats, no per vendre el més car de la carta.

Ja ho veieu, no cal tenir cap atac d’ansietat ni hiperventilar quan us passin la carta de vins. Agafeu-la fermament i obriu-la per la primera pàgina. No mossega!

Sergi Castro Solé

Sommelier

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web http://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.