Art i Cultura | Jean Leon Vi

El jaciment iber a Jean Leon revela restes arqueològiques singulars vinculades al vi

restos arqueológicos

El jaciment iber trobat als nostres cellers revela restes arqueològiques singulars vinculades al vi.

La peça més rellevant del jaciment és un bol amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera sobre ceràmica més llarga documentada.

Els treballs arqueològics realitzats a les vinyes del celler, al terme municipal de Torrelavit, han estat possibles gràcies al descobriment fortuït d’un jaciment de l’època ibera dels segles II-I aC.

Aquests han proporcionat “resultats extraordinaris que suggereixen accions de tipus ritual o votiu”, segons l’arqueòleg Dani López, director de la cooperativa de recerca arqueològica del Penedès ArqueoVitis i responsable de l’excavació, juntament amb Mireia Sabaté.

El descobriment més sorprenent

La resta arqueològica més important del jaciment és un bol per beure vi amb una inscripció en escriptura ibèrica. Es tracta de la tercera inscripció sobre ceràmica més llarga de totes les que s’han documentat fins ara al món ibèric (més de 2.000). Encara que també s’han trobat altres elements singulars en tres de les catorze sitges excavades.

Per a Mireia Torres, “aquest descobriment connecta el passat vitivinícola del Penedès i el present del celler Jean Leon; és molt il·lusionant saber que en aquests terrenys on Jean Leon va plantar les seves vinyes a principis dels anys 60, ja hi vivia gent fa més de 2000 anys abans de crist que també cultivava raïm i feia vi”.

restos arqueológicos

Tot i que el bol estava extremadament fragmentat, s’ha pogut reconstruir la major part de la inscripció, que comença amb les paraules “Neitin iunstir”, una expressió característica de la llengua ibèrica que la majoria d’estudiosos interpreten com una forma de salutació o propiciatòria.

“Com que es tracta d’una inscripció llarga feta abans de la cocció de la peça i que comença amb la fórmula neitin iunstir, sembla plausible pensar que la seva funcionalitat és religiosa, potser votiva, en què neitin podria estar identificant la divinitat mentre que iunstir podria ser un verb que indicaria una acció propiciatòria”, comenta Dani López. I afegeix: “És molt poc habitual trobar inscripcions ibèriques, sobretot aquesta longitud, per això és una llengua encara molt desconeguda”.

De fet, segons Dr. Joan Ferrer, especialista en epigrafia paleo hispànica: “les inscripcions ibèriques es poden transcriure, ja que es coneix el valor dels signes, però no es poden traduir, perquè no disposem de cap llengua prou propera que ens permeti esbrinar el significat de les paraules”.

restos arqueológicos

A la sitja, on s’ha descobert la inscripció, també s’han localitzat un conjunt de peces ceràmiques senceres com un càlat (un recipient de ceràmica de forma troncocònica i vora plana), una gerreta bicònica (formada per dos cons truncats units per la base i una nansa) i diversos gots, així com restes d’animals.

Les restes arqueològiques més rellevants trobades a les altres dues sitges importants del jaciment són, d’una banda, dues llavors carbonitzades de raïm, concretament de vitis vinífera, i de l’altra, la miniatura d’una cicel·lica o copa grega per beure vi, a més de diverses fusaioles o torteres per filar. La sitja del raïm també presenta restes singulars que denoten algun tipus de ritual o gran banquet.

Altres restes arqueològiques

En relació amb l’arqueologia del vi, s’han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d’importació, i aquests recipients són una evidència del transport i l’emmagatzematge del vi. També han aparegut altres restes ceràmiques vinculades amb el servei i el consum del vi, com les gerres, una miniatura de cràter (on es barrejava el vi amb aigua) i una altra de cicel·lica (copa), així com bols i gots, a més de les llavors carbonitzades de vitis vinífera que certifiquen que es practicava la vitivinicultura al jaciment.

restes arqueològiques

Durant l’excavació de la resta de sitges, s’han identificat altres restes que proporcionen, indirectament, informació sobre les activitats dels primers habitants de la finca, com una arma llancívola o javelina anomenada pilum, molins fariners de pedra del tipus rotatori, destrals i esmeriladora de pedra, així com gran quantitat de carbons de fusta que permetran conèixer, mitjançant la seva anàlisi, quins eren els boscos i la situació paleo ambiental del territori a l’època.

Les sitges són dipòsits excavats a la terra que s’utilitzaven per emmagatzemar cereals. Un cop deixaven de tenir aquesta finalitat, s’abocaven deixalles i de vegades s’empraven com a tombes o dipòsits rituals o votius. Les 14 sitges excavades al celler estaven distribuïdes en una àrea de 835 metres quadrats i possiblement formaven part d’un graner o zona productiva d’un jaciment iber de 2100 o 2200 anys abans de crist.

Qui va descobrir les restes arqueològiques? El jaciment va ser descobert a principis d’abril per Alfons Gumà, veí de Sant Pere de Riudebitlles, que va detectar restes de ceràmiques que havien aflorat a la superfície arran dels treballs de preparació d’uns terrenys per plantar-hi una nova vinya.

restes arqueològiques

Exposició de les restes arqueològiques

Ara que s’ha acabat l’excavació, l’Ajuntament de Torrelavit iniciarà els tràmits per declarar el jaciment Bé Cultural d’Interès Local. En un futur, està previst excavar l’altra part del jaciment i exposar les troballes arqueològiques al centre de visites del celler i al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya a Vilafranca del Penedès, Vinseum.