Vi |

Falsos mites: Com més vell és un vi, més bo és

Quantes vegades algun familiar o amic per tal de quedar bé us ha tret un vi que ha estat guardant durant anys i ha resultat simplement imbevible?

 

Segons la seva elaboració, els vins estan fets per ser consumits joves o per poder envellir durant dècades. Hi ha vins que necessiten temps perquè arribin al seu moment òptim de consum i n’hi ha altres que estan fets per ser consumits joves. És a dir, durant els dos primers anys de la seva vida.

 

Això no vol dir que passat aquest temps no es puguin consumir, però sí que a mesura que passen els anys s’aniran degradant i perdran les característiques que volien expressar en la seva creació.

 

Un vi jove negre i amb poca criança vol expressar el que anomenem aromes primaris, sobretot de fruites vermelles fresques com pruna, cirera, maduixes, gerds o móres. Segons la seva elaboració, aquests vins poden tenir una molt lleugera trama especiada de vainilla, espècies o torrat que li aportarà el seu pas en fusta, però sempre d’una manera discreta.

 

Amb el pas del temps, en boca perdrà el seu caràcter afruitat i lleuger i el seu color es degradarà ràpidament. Un cop servit a la copa ja veureu que tot en ell no resulta gens atractiu.

 

Un exemple molt fàcil de reconèixer que el pas del temps no és bo és en els vins blancs i frescos. Un cop passats més de dos anys es van enfosquint i perden ràpidament la seva acidesa que els feia tan agradables quan eren joves.

 

En canvi, vins de varietats més robustes com el Chardonnay, acompanyades d’una criança en bóta de roure i posterior envelliment en ampolla, ben conservades, es bonificaran en el temps i evolucionaran en unes aromes de codony, mel i cera, tan apreciats en els grans vins d’aquesta varietat.

 

Heu tastat mai un Jean Leon Vinya Gigi Chardonnay amb uns quants anys d’evolució? Una veritable meravella… sempre que hagi estat ben conservat, és clar!