Vi |

Escala final: Penedès. Retorn a la llar

Final de trajecte. Inici de la nostra història. El Penedès del s.XXI és una mena de versió essencial del seu propi esdevenir en la cronologia: Mil·lenària cultura vinícola, Història (amb majúscules), patrimoni i paisatge.

Tot això es fa tangible en una infinitat “d’arquitectura” que neix de la vinya per dibuixar un paisatge humà de vinyes, senders i camins, fonts i cabanes de pedra seca, masies centenàries i restes d’un passat que reivindica el Penedès com un dels centres de producció vinícola més antics de la Península.

Les excavacions efectuades al jaciment de Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, han revelat una majestuosa àrea d’emmagatzematge de la producció agrària (cereal i vi) d’una vella zona de cultiu. Allà, entre restes de ceràmica fenícia han aparegut un centenar de llavors carbonitzades de vinyes destinades a l’elaboració de vi.

I és que la situació geogràfica privilegiada del Penedès fa de la comarca el marc ideal per al cultiu de la vinya. En ella, tres zones diferenciades constitueixen l’actual DO: Penedès Superior (als peus de la Serralada Prelitoral), el Penedès Marítim (besant al mar davant de la Serralada Litoral) i descansant entre mar i muntanya, al Penedès Central.

Amb l’objectiu de dotar de protagonisme al paisatge com a identitat i la seva pròpia comprensió d’aquest com a factor diferencial per elaborar grans vins, la DO ha traçat una subdivisió que fa del gran Penedès un complex tot fonamentat en 96 tipus de sòls i 8 parts que, a manera de subzones, aporten un gran valor enològic a la comarca.

Perquè, com les parts d’un tot, cada subzona entén i expressa la seva pròpia visió del Penedès; una singularitat que atén l’orografia, la riquesa de sòls i a petites parcel·les que accentuen la diversitat de microclimes de la comarca. Una mena de borgonyització, si es vol dir així.

Conca del riu Anoia, Valls de l’Bitlles Anoia, Conca del riu Foix, Serra d’Ancosa, Massís del Garraf i Costers de l’Ordal, Marina del Garraf i Costers del Montmell; constitueixen les vuit noves subzones.

Navegar en la contradicció, equilibrar destinacions, ampliar horitzons. Mirar al passat per avançar. El Penedès no es pot entendre sense aquest aspecte tan seu de camp de proves. Esperit inquiet que sempre ha abraçat la modernitat.

Així, aquesta terra de blancs i escumosos per antonomàsia va gaudir durant la dècada dels 60 i els 70 d’un enorme avanç mitjançant noves tècniques de vinificació i l’aparició del nostre home, Jean Leon, decidit a fer del Penedès terra de nobles cabernets i merlots .

Avui el Penedès es defineix des d’aquest equilibri com a jardí varietal. Una identitat que, consolidada per un patrimoni ampelogràfic únic i divers, assenta les seves arrels en les varietats locals que permeten allunyar-se de la homogeneïtat per, d’aquesta manera, construir un discurs propi que descansa en la seva contínua reinvenció.

Una de les característiques que atorga més personalitat als vins del Penedès i que constitueix a la vegada una distintiva veu pròpia és el fet que la majoria dels cellers són també propietàries de vinyes.

Aquesta visió panhumanista i holística del fet vitivinícola permet albergar un enorme llegat cultural que projectar al món. I ho fa des del convenciment de la qualitat dels seus vins. Blancs frescos de tensa acidesa i perfumada flor; rosats que transcendeixen a l’estacionalitat; negres de joventut rotunda i fruita amable; madurs de letargia somnolents que desperten complexos i perfectes; escumosos que valen més del que costen ….

Sumolls d’arrelament terrenal; chardonnays d’elegància visceral; malvasies que tenen gust a cel i a mar; cabernets de frac; divertides garnatxes; merlots profunds; xarel·los amb ànima i estilitzades parellades … De tot per a tothom. Demana i se’t donarà.

El Penedès, avui, és una actualització de les seves pròpies essències; nu d’artificis. Respectuós amb la seva història i el seu entorn. Una mena de versió (per fi) entesa del que vam ser. Un lloc on romandre. Terrenal. Humà. Bell. Càlid. La nostra llar. La meva llar.

 

Rafa Moreno

 

Foto de portada: Maria Rosa Ferré