Vi |

Escala 6: Sud-Àfrica. Una odissea a les vinyes més belles de la terra

La història de la viticultura a Sud-àfrica és el fidel reflex de la trasbalsada història del país durant els últims tres segles.

De la mateixa manera que la societat va afrontar una lenta i dolorosa transició que va alliberar al poble sud-africà del colonialisme europeu; el mateix discórrer de la indústria vinícola també va gaudir d’una evolució que ens porta als nostres dies, on els vins de qualitat han succeït en les prioritats dels elaboradors a la producció de vi blanc a granel, elevant el prestigi de les seves produccions, posant-se a l’alçada dels seus homòlegs europeus.

Sud-àfrica compta amb més de 350 anys d’història en l’elaboració de vins, un període tan llarg com el de moltes regions vinícoles europees. De fet, en el passat, els vins sud-africans eren molt apreciats en el vell continent, especialment el vi dolç Vin de Constance.

Sens dubte, els últims tres segles d’història sud-africana, també pel que fa al vi, no hi caben en un article, però sí podem donar un cop d’ull als esdeveniments més rellevants i destacats que han portat al vi sud-africà a la primera divisió dels vins de qualitat:

La fi de l’apartheid i el despertar del vi sud-africà

En cap país com a Sud-àfrica, el món del vi ha estat tan condicionat pel context polític i social. Així, la fi de l’apartheid va destapar moltes de les vergonyes que varen passar durant els anys de dominació europea, però de la mateixa manera, l’aïllament polític i econòmic del país van posar de manifest els molts reptes que la indústria del vi sud-africana tenia per davant.

La revolució del sector va haver de fer front a tres reptes de gran importància i de diferents perfils: estratègic, cultural i ecològic.

  • Pel que fa a l’estratègic, les grans cooperatives que exercien el monopoli del vi a granel destinat a la destil·lació, es van veure obligades a introduir-se en l’elaboració de vi de qualitat. A l’altra cara de la mateixa moneda, els petits productors obtenien millors preus pel raïm i es permetien explorar noves àrees de cultiu.
  • La creació del Black Economic Empowerment (BEE) va suposar un punt d’inflexió en l’aspecte cultural. Aquesta llei permetia a la gent negra posseir terres en propietat i treballar-les de manera lliure.
  • El món del vi sud-africà s’ha consolidat com a garant de la diversitat ecològica del país a través de la promoció del seu pla “Integrated Production of Wine” que insta tot el sector a fomentar pràctiques de viticultura sostenible i que està donant com a resultat la producció de vins de gran expressió, especialment a la zona de Western Cape.

Clima i Geografia: Un complex i bell trencaclosques

Podríem dir que, en general, el clima és de perfil mediterrani, més enllà de complexos capricis de la natura que fan de Sud-àfrica el país amb les vinyes més belles i una topografia irregular que afavoreix els matisos i la identitat de les diferents regions.

El corrent de Benguela, que arrossega el fred antàrtic, exerceix de moderador de les temperatures de l’oest de la costa africana, que a l’estiu superen amb facilitat els 30 graus. El corrent es veu afavorit pel conegut Cape Doctor, un fort vent del sud-est que tempera la vinya arrossegant l’aire fred terra endins.

La complexitat topogràfica del país queda reflectida en les múltiples cadenes muntanyoses presents en totes les regions vinícoles i que ofereixen un ventall gairebé infinit d’orientacions, altituds i tipus de sòl.

Les varietats de raïm i els vins

Les vinyes sud-africanes s’han vist transformades durant els últims anys: al 1996 el 80% de la vinya es dedicava al cultiu de varietats blanques. Al 2010 aquesta dada baixava al 56%, iniciant un equilibri que es manté molt similar avui dia. Aquest fet reflecteix la voluntat de reordenar les plantacions i passar de la producció de vi blanc a granel, a l’elaboració de negres de qualitat que són més competitius en el mercat global.

Les reines indiscutibles del jardí ampelogràfic sud-africà són les tintes cabernet sauvignon i merlot, que sovint s’alien per desafiar al mateix Bordeus.

Shiraz, pinot noir i la desconeguda pinotage (pinot noir + cinsault) també compten amb excel·lents exemples elaborats amb raïms negres.

Pel que fa a les varietats blanques, la chenin blanc (coneguda com Steen), tot i veure retallada la seva superfície de cultiu segueix sent la reina de les blanques i la més plantada. Els nous elaboradors estan aprofitant la versatilitat de la varietat per produir vins, secs i dolços, que no tenen res a envejar als paradigmàtics varietals de la Vall del Loira francès.

La segona varietat més plantada és la colombard, majoritàriament destinada a la producció de destil·lats; mentre que la chardonnay guanya prestigi dia a dia, especialment a les regions més fredes.

La sauvignon blanc no té secrets per als enòlegs sud-africans: lleugers, vibrants i herbacis; o complexos, amb pas de roure i un record de fruits secs, tots ells són magnífics exponents varietals.

Regions i ordenament dels vins

L’ordenament dels vins sud-africans s’assembla al concepte d’una nina russa. Així, més del 90% del vi sud-africà procedeix de la Unitat Geogràfica Western Cape:

Dins de cada unitat geogràfica existeixen regions, dins d’aquestes districtes i dins d’aquests, Wards (el més semblant als nostres vins de finca)

Resulta impossible assenyalar i analitzar en un sol article el complex entramat d’unitats, regions i districtes; per aquest motiu centrarem la nostra atenció en la Coastal Region, la més hegemònica.

Dins d’aquesta brilla amb llum pròpia el Districte de Stellenbosch, conegut com el bressol dels vins de qualitat del país. Aquí el clima és ideal i la diversitat d’altituds i sòls converteixen al districte en un temple del binomi cabernet-merlot que veu néixer vins d’esperit i profunditat bordolesa.

Destaca també la shiraz en monovarietals llaminers, allunyats del perfil adust dels exemples francs. En ells trobem una fruita negra madura embolicada en un halo de regalèssia i vainilla, de fum i cafè, sostinguts per un llit de roure de l’acurada criança.

Pel que fa a les varietats blanques de Stellenbosch, la chardonnay i la sauvignon blanc guanya la partida a la chenin, oferint la millor versió de les reines internacionals.

Dins de la Coastal Region, el Districte de Paarl és el segon en importància. Menys exposat a la influència del mar, és un districte més càlid, tot i que també gaudeix de terreny muntanyós que ofereix una varietat de sòls i altituds considerables.

El Ward de Constantia. En terra de ningú

Cal destacar especialment el Ward de Constantia, tan significatiu que no forma part de cap districte. Hi trobem algunes de les vinyes més antigues del Cap.

Envoltat pels suburbis de Ciutat del Cap i els vessants de la Table Mountain; les vinyes estan subjectes al fred vent Cape Doctor, fet que afavoreix l’especialitat del Ward: la sauvignon blanc, amb la que s’elabora un blanc amb vibrant, amb nervi fruiter i d’una frescor inigualable.

Són moltes les Unitats i Districtes; els Wards que ens queden al tinter, perquè Sud-àfrica encarna en la seva gent i també en les seves vinyes la vitalitat d’un poble divers que se sap lliure. Queda molt per fer, però és indiscutible que el futur de la nostra humanitat (o el que quedi d’ella) i del vi ha de passar per Sud-àfrica.

Rafa Moreno