ESCALA 3: GEÒRGIA. Una historia de dificultats, un enorme potencial


Geòrgia reclama per a ella mateixa un lloc en el Món del Vi. I ho fa des de la legitimitat que consolida la seva posició com a bressol de la recol·lecció de vinyes silvestres per a fins vinícoles. Així ho testifiquen els arqueòlegs que van trobar llavors i diferents artefactes relacionats amb l’elaboració de vi a Chokn i que es remunten a una franja cronològica compresa entre el 7000 i el 5000 a.C.

D’aquesta manera, la teoria majoritàriament acceptada a dia d’avui, situa els orígens del vi a Transcaucàsia, una regió que comprèn l’actual Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i l’oest de Turquia.

Posteriorment la cultura de la vinya es va expandir cap al sud, des de la península d’Anatòlia fins a Mesopotàmia i Egipte. Fet que lliga de manera irremissible l’origen de la viticultura amb l’origen i expansió de les principals civilitzacions de la humanitat.

Geòrgia, per la seva posició privilegiada per al cultiu de la vinya i a la vegada, la seva importància geoestratègica com a pont entre Europa i Àsia, no ho ha tingut fàcil. Si a aquest fet li sumem més de dos-cents anys de dominació russa, la resistència georgiana envers la seva identitat resulta estoica.

A tall d’exemple de la problemàtica relacionada amb els seus veïns, el vi georgià agrada tant a Rússia que les falsificacions dels millors Saperavi (varietat negra autòctona) van arribar a suposar un enorme conflicte. La Federació Russa va optar així per tallar d’arrel i prohibir les importacions de vi georgià al 2003. D’aquesta manera, els elaboradors georgians, sense pretendre-ho, van millorar els seus vins per dotar-los de més atractiu, de més personalitat, veient-se obligats a fer-ho així per a poder competir en nous mercats com l’europeu, el xinès i el nord-americà.

Noms propis: Kakheti i Saperavi

Geòrgia posseeix tal quantitat de varietats autòctones que no ha necessitat de la implantació de vinyes internacionals per elaborar grans vins.

És en aquest caràcter propi on resideix l’èxit dels vins georgians. Una mena de mirada introspectiva que, en un món globalitzat, es nodreix de les seves arrels per la seva pròpia supervivència.

Un atractiu contracultural que fa de Geòrgia un país a tenir molt en compte per als winelovers que busquen autenticitat i aquest factor X en els vins.

  • Hi ha a Geòrgia tres regions dedicades a l’elaboració del vi, sent Kakheti la regió dominant amb un 80% de la producció. En ella, diferents subzones doten de diferents atractius al cep georgiana. Allà, la saborosa Saperavi, conviu amb l’àcida Rkatsiteli i la blanca Mtsvane Kakhuri, elegant i delicada. Dins d’aquestes subzones reclama protagonisme propi Tsinandali, un chateau del s.XIX que presumeix d’elaborar el millor blanc del país. De la mateixa manera, Kvanchkara i Kindzmarauli competeixen en l’elaboració de vins dolços que tenen com a base la Saperavi.
  • A l’oest del país, sota la influència del mar Negre, es troba Imereti. En aquesta regió trobem també varietats pròpies com la Tsitiska i la Tsolikouri. Amb elles, la zona presumeix de vins divertits, menys complexos que els de Kakheti, però fàcils i desenfadats, habitualment amb menys matèria colorant i tànnica.
  • Finalment, Kartli, se situa en planes properes a la capital, Tbilisi. Amb un clima més fred que Kakheti, els seus vins són més lleugers, amb molta menys càrrega tànnica però amb una magnífica acidesa i una aroma fragant.

Saperavi, la varietat emblema

La tinta Saperavi és sens dubte la varietat que abandera a tot un país. I això no és tasca fàcil en una regió vinícola tan rica en varietats autòctones.

La Saperavi posseeix una personalitat acusada, inimitable i de color profund; caracteritzada per uns tanins presents, intensos i una acidesa ferma que garanteix la frescor en boca. No obstant, la varietat també permet l’elaboració de vins dolços de gran prestigi, especialment a la regió d’Imereti.

Hem de prestar atenció a l’esdevenir de la viticultura georgiana. Els seus productors tenen una fe cega en la qualitat dels seus vins, tot i la falta d’equip tècnic i subministraments.

El context polític tampoc ajuda, però no en tenim cap dubte del potencial dels vins del país. La seva personalitat, el seu clima i l’obstinació de la seva gent suposen 3 atractius sobre els que fonamentar la fe i resistència heroica d’un sector que no es resigna a un present difús, i centra la seva mirada en un futur esperançador.

Seguirem atents.

 

Rafa Moreno

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web https://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.