Vi |

Escala 17: Nova York

Port d’amarratge de Jean Leon en el seu periple vital. Destinació turística per antonomàsia i bressol del cosmopolitisme urbà; els habitants de Nova York tenen al seu abast referències vinícoles de tots els racons del planeta, tot i que ignoren, en molts casos, que el seu propi estat és el segon productor de vi del país, per darrere del gegant californià.

Aquest fet pot ser degut a que la pròpia indústria havia viscut d’esquena al fet vitivinícola, atenent varietats de vitis lambrusca locals a les seves plantacions , que, molt dolces, alimenten el cinturó agrari que s’estén al sud de les ribes del llac Erie, dedicat a la producció de suc i gelatina.

Avui, però, el sector es troba en una mena de procés de reinvenció, degut al canvi climàtic, que apunta a l’excel·lència vinícola com a objectiu, mitjançant l’adaptació de vitis viníferes d’origen europeu.

Així, nous i joves cellers (la majoria d’ells tot just arriben als vint anys d’existència) són els encarregats de materialitzar aquesta revolució partint d’híbrids de varietats franceses. La major part d’ells s’assenten a Finger Lakes, Long Island i a la regió del riu Hudson; una mena de santíssima trinitat del renéixer vinícola de l’estat.

Long Island o el Bordeus nord-americà

Ens trobem a la regió vinícola més jove de Nova York i de la que més s’espera. L’illa alberga en el seu jardí ampelográfic  de 1.215ha, a les clàssiques chardonnay, cabernets i merlots …

Però els paral·lelismes amb Bordeus van més enllà, sustentant-se en la particular influència oceànica que tempera el clima i desdibuixa les fronteres de les estacions; així com en l’elaboració de vins agradables i de refrescant estructura. Esperem el futur amb impaciència.

Finger Lakes: l’esperit del llac

Finger Lakes. Així són conegudes les profundes fosses glacials situades a la part alta de l’estat; al sud del petit gran mar interior que és el llac Ontario. Una situació bucòlica entre pujols boscosos i llacs que ofereix al visitant estampes pròpies de l’era victoriana, herència de l’activitat dels colons britànics, on hi trobem el coreu de la vinya des de 1850.

De la “mà” del llac Ontario, tres dels seus “dits” es signifiquen com a essencials per moderar el clima. Així, els llacs Seneca, Cayuga i Keuka constitueixen, no només tres subregions (AVA’s a EU), sinó tres fronteres naturals que suavitzen els terribles hiverns. Malgrat això, ens trobem davant d’un clima extrem, les temperatures poden caure fins als -20ºC, arribant a suposar una greu amenaça per a la supervivència dels ceps.

Aquesta particularitat climàtica es tradueix pel que fa a l’ampelográfic en una aclaparadora majoria de vinyes americanes, més resistents que les europees, que per aquestes llars es troben en minoria absoluta, ocupant un paupèrrim 15% del total de les 4.000ha de la regió. Malgrat tot, el potencial vinícola de la regió descansa en aquesta petita proporció de viníferes europees.

En els anys 60 del segle passat, el metge ucraïnès Konstantin Frank va demostrar que les vinyes de vitis vinífera de maduresa relativament primerenca, com la riesling i la chardonnay, podien adaptar-se a les dures condicions de Finger Lakes amb l’ajuda dels portaempelts adequats.

La riesling, aquí, suporta els rigors de l’hivern protegida per la seva resistent fusta, havent guanyat la partida a la chardonnay que no acaba d’oferir resultats òptims a la regió. A dia d’avui, els millors exponents de Finger Lakes ofereixen un interessant contra pla als apreciats exemples del sud d’Austràlia.

El riu Hudson. A la recerca de la seva identitat

Pocs rius tan cinematografiats com el Hudson, on a les seves ribes, i de ben segur, Jean Leon va deixar volar la vista i la imaginació … Però més enllà del glamour del cel·luloide i la calor de la mitomania, si ens referim a orígens, a la regió del riu Hudson va tenir lloc la primera collita comercial de l’estat de Nova York. L’any, 1839.

En l’actualitat, la vitis vinífera segueix patint per aconseguir una òptima adaptació a unes condicions climàtiques severes i tan sols moderades per la influència del propi Hudson.

A les seves vinyes habitaven en exclusiva híbrids francesos, tot i que l’empenta i obstinació dels efectes del canvi climàtic, de la mà d’arriscats i visionaris elaboradors, augura un futur aferrat a les viníferes com la chardonnay, la cabernet franc i fins i tot la friulano.

Paciència. Nova York s’està enlairant en forma d’aquestes noves “rares avis” sorgides d’un nou context climàtic que amenaça de desdibuixar l’actual mapa de varietats mundial.

Sempre una garantia com a destinació, esperarem amb ment i paladar oberts a la revolució silenciosa que esdevé entre llacs.

Rafa Moreno