Vi |

Escala 15: Especial illes: Creta i Santorini

Les illes gregues constitueixen una de les destinacions per antonomàsia per a tota classe de viatgers. Història, cultura, bon temps, platges d’una salvatge bellesa natural, vi i gastronomia són les principals atraccions que la capritxosa ubicació geogràfica i orogràfica de Grècia ofereix a l’hedonista amb ínfules de descobriment estival.

Centrant-nos en el vi, que representa ànima i essència d’aquests especials; les mateixes particularitats geogràfiques i orogràfiques fan de les pràctiques envers la vinya grega quelcom únic i propi.

La viticultura a una zona tan muntanyosa dificulta la mecanització i requereix molta mà d’obra, de manera que la majoria de les vinyes van ser podades en polze i conduccions en cap, el que a la vegada oferia certa protecció davant les altes temperatures. (La mitjana anual supera els 21ºC).

Santorini: L’illa del vent

Malgrat això, a les illes, especialment a Santorini, la vinya ha de fer front a forts vents i, en conseqüència, requereix d’un mètode propi de conducció: la fusta vella es condueix a molt baixa alçada i en forma de cistella, creixent les baies en el seu interior. També és habitual plantar els ceps en petits solcs per aïllar-los del vent. Aquesta sort de buits ofereixen a la vegada una major capacitat per al sistema radicular de la planta d’accedir a les escasses reserves d’aigua del subsòl, en una regió particularment seca.

Santorini és una illa volcànica escombrada pel vent d’una bellesa de tall ancestral que sembla connectar-nos amb la cronologia. Un “must” de les destinacions turístiques que comparteix amb Creta la difícil tasca de gestionar el turisme perquè afluixi la pressió que exerceix sobre el sector vinícola.

La Santorini OPAP, la Santorini del vi, és terra de vins blancs secs i dolços, elaborats amb ceps vells de l’autòctona assyrtiko. D’ella s’obtenen vins secs d’una concentració sorprenent i una intensitat aromàtica molt accentuada, on el nas es perd en un mar de cítrics (llimona) d’ànima mineral; amb uns nivells d’acidesa i alcohol elevats.

Els vents a Santorini són tan forts que tenen potencial per aturar la fotosíntesi de la planta. Aquest factor alenteix la maduració, de manera que els nivells d’acidesa es mantenen elevats.

Els vins dolços es coneixen com a Vinsanto (igual que a la Toscana italiana). Es tracta de veremes tardanes exposades sota el sol abrasador un màxim de catorze dies. Després, els vins envelleixen un mínim de dos anys en barrils de roure.

El resultat és un vi impetuós però equilibrat en el seu dolçor per una fresca acidesa. Els exemples més evolucionats ens regalen notes oxidatives de caramel i fruita seca.

Creta: Renaixement de les cendres

De les illes gregues, Creta sempre ha estat el centre del vi en termes de volum. Aixafat per la indústria del turisme, el moribund sector vitivinícola sembla renéixer de la mà de nous inversors i un entusiasme generalitzat lliurat al potencial dels vins de l’illa.

De tota Grècia, els productors més importants s’agrupen a Creta, on recentment s’ha produït una “revolució vinícola silenciosa”, com citen Hugh Johnson i Jancis Robinson en el seu Atles Mundial del Vi (Ed. Blume).

Així, les millors vinyes, situades a una alçada relativament elevada tornen a estar vives, en part, gràcies a viticultors que aposten per la recuperació de les varietats ancestrals, en particular, la lyrarakis que pot arribar a oferir varietals de qualitat. Cal recordar que la zona no va patir els estralls de la fil·loxera al segle XIX.

 

La particular situació geogràfica de l’illa i la ubicació de les seves millors vinyes, protegides dels abrusadors vents del sud per les muntanyes, creen un microclima propi caracteritzat per una boirina que afavoreix a la vinya en certes hores dels estius més calorosos.

Creta alberga cinc regions sota la seva denominació d’origen i totes elles són riques en patrimoni ampelogràfic. Un verger de varietats pròpies, blanques i negres, amb tanta història en els seus ceps com intensitat en les nostres copes.

Però … què beure?

Si bé a Santorini, la assyrtiko és la reina i propietària del lloc, a Creta abunden diverses varietats autòctones que dibuixen un mapa del vi de major recorregut.

  • Per amants dels negres ferris i intensos, els varietals de la zona d’Archanes elaborats amb la local kotsifali seran una aposta segura.
  • Si ets de negres però cerques la part dolça de la vida, hi ha una varietat per a tu: Liatiko (varietat que deu el seu nom a l’època en la qual és collida, el mes de Juliol). Amb ella s’elaboren vins negres dolços que solen formar part de la carta de postres. La regió? Dafnes.
  • A Peza, ubiquem el nostre següent suggeriment: per a amants de les curiositats etimològiques i els vins blancs, la varietat de la vila ofereix vins secs interessants i molt florals.
  • Els rosats cretenses solen barrejar les varietats locals amb les sempiternes garnatxes, carinyenes i syrahs. Atenció als de la regió de Kritikos, potser més interessants que els blancs.

El vi i el seu món tornen a renéixer de les cendres a les illes. El nou equilibri entre turisme i viticultura ofereix una segona oportunitat als vins grecs en general.

Vins que sorgien de pràctiques pròpies i que d’un temps ençà s’han beneficiat dels avenços tècnics pel que fa a vinificació, tornant a ocupar un lloc reservat a l’Olimp del Vi.

Hi anem?

 

Rafa Moreno