Vi |

Escala 12: Xina. El vi que ve?

La mateixa immensitat geogràfica i idiosincràsia cultural del gegant asiàtic dificulta una precisa lectura, fidedigna i en profunditat, de l’estat de salut del món de la vinya i l’elaboració de vi a la Xina.

Però el que sí és una realitat innegable és que el vertiginós augment del consum de vi per càpita és una metàfora del procés d’obertura cap a occident i un signe de la liberalització econòmica del país.

Les fredes dades ens revelen unes xifres que evidencien la transformació de la Xina respecte al seu model de producció vinícola (Font OIV):

  • Més de 13 milions d’hectolitres
  • A prop de les 600,000 hectàrees de superfície conreada
  • 6è productor mundial de vi

Malgrat el sorprenent de la magnitud de les xifres, no deixa de ser curiós que la Xina encara quedi fora en l’imaginari del winelover i sigui observada com un país netament importador, que ho és. Encara que, potser, molt aviat, aquest fet canviï, atenent al incessable desenvolupament de la cultura de la vinya gràcies a les inversions i l’experiència de les més prestigioses bodegues europees,

L’evolució del consum del vi

La idiosincràsia cultural i la liberalització econòmica modelen unes pautes de consum que obeeixen a factors culturals comuns en règims acabats d’obrir al món. D’una altra manera no es podria explicar que, tot i les xifres esmentades anteriorment, el 75% del vi consumit és de producció local.

D’acord amb les dades d’un estudi realitzat per l’ICEX al 2016, la Xina és el cinquè consumidor de vi del món, si bé el consum per càpita dista molt, a dia d’avui, dels estàndards europeus.

Resulta paradoxal que un país tan ric en superfície de vinyes sigui l’importador per excel·lència del Món Vi. Potser aquest fet s’expliqui des de la gran desigualtat entre classes que hi ha a la Xina i en com les noves classes mitjanes, impulsores del consum, perceben al vi europeu en relació al prestigi social.

La desmesurada demanda de vins de Bordeus a finals del passat segle va generar una forta inversió d’empreses Xineses a la regió, portant a un procés d’inflació que va esquitxar els preus del vi al món.

Per això, la cabernet sauvignon, la merlot i la Carmenere dominaven els conreus ja iniciat al segle XXI, encara que als vins resultants els faltés una mica de maduresa i els sobrés roure. Caldria esperar fins al 2010 perquè sorgissin els primers vins de qualitat contrastada.

Però si bé la curiositat i l’estímul pel vi s’estenen gradualment de les principals ciutats cap a l’interior, per tot el territori xinès; el cultiu de la vinya es veu condicionat per la pròpia vastíssima geografia del país, així com pel seu difícil i extrem clima. Vegem-ho.

La geografia del vi a la Xina

L’enormitat geogràfica de la Xina ens revela una quantitat sorprenent de sòls i latituds diferents. No obstant això, com veurem, les esperances de la viticultura xinesa descansen en tres regions que es signifiquen com el seu passat, present i futur del món de la vinya.

El clima representa un problema: l’interior compta amb els severs rigors continentals fent dels hiverns gèlids el major inconvenient. A la costa, especialment a la zona centre i sud, els habituals monsons impossibiliten qualsevol verema … Llavors, què ens queda?

Shandong: Passat i present del vi xinès

La península de Shandong, a la costa est, ha estat identificada des de finals del segle XIX com la regió més adequada per al cultiu de vinyes de varietats europees. A l’abric d’un clima marítim, les vinyes no requereixen de protecció davant les gelades del hivern i descansen en vessants ben drenats, orientats al sud.

Els primeres cellers i les primeres vinyes de l’era moderna es van assentar a Shandong, on avui la quarta part dels cellers xinesos segueixen la seva producció. Changyu va ser l’elaborador pioner i segueix sent el més destacat de la regió.

Ningxia, una aposta de futur guanyadora

En els vessants situats entre les muntanyes Helan i el Riu Groc, al nord de Ningxia es troben les vinyes cridades a ser testimonis en l’elaboració de vins de qualitat.

Tan és així que les autoritats de la província de Ningxia estan fomentant de manera activa la inversió de cellers estrangers i xinesos a la regió amb l’objectiu de convertir-la en la punta de llança de la imatge dels nous i prestigiosos vins xinesos.

El món del vi es va sorprendre quan al 2011 un Jiabeilan 2009 de Ningxia va obtenir un important trofeu en els Decanter World Wine Awards.

Hunnan: Els vins del sostre del món

La província de Hunnan, a l’extrem sud, prop del Tibet, es posiciona com el que podríem anomenar la nova frontera del món del vi.

Vinyes ubicades a més de 3,000 metres d’altitud on el celler Shangri-la elabora un cabernet de primera, herència del bon fer i experiència australiana.

El problema a què s’enfronten els cellers en aquestes aïllades regions és l’enorme distància que separa les vinyes de la població, amb la conseqüent dificultat per trobar mà d’obra que realitzi les tasques de la vinya i verema.

L’agitació actual que trobem a la Xina de la mà del aperturisme i la liberalització econòmica està accelerant un dificultós ordenament del sector del vi.

Si bé el govern i el capital estranger copen bona part del pastís, cada dia sorgeixen elaboradors privats que tracten d’obrir-se camí en latituds remotes i amb un esperit de sacrifici envejable que, més prest que tard, obtindrà la seva recompensa en forma de vins excelsos amb accent local. I nosaltres ho veurem.

 

Rafa Moreno