“El vi es una forma de vida”


David Molina (Cornellà, 1970) és fundador i director d’Outlook Wine Barcelona. Els seus primers passos com a Preparador Físic estaven allunyats de la seva carrera professional actual. Es va especialitzar en Personal Training i Nutrició Esportiva però la seva trajectòria va fer un gir de 180 graus cap al sector de la restauració i la gastronomia on se li va presentar un nou repte que li canviaria la vida: El món del vi.

Explica’ns com vas decidir fer el salt del món de l’esport al món del vi.

La meva introducció al món del vi va ser per casualitat. Prèviament portava una vida dedicada a l’esport: molt d’exercici, bona alimentació i 0% d’alcohol. Vaig començar a guanyar-me la vida així professionalment però per primera vegada vaig sentir una sensació de frustració professional perquè no em sentia realitzat.

Era molt jove, em vaig enfonsar i vaig abandonar. Vaig entrar en una crisi emocional que no vaig sortir-ne fins que la meva mare em va treure. Encara recordo les seves paraules: “Aixeca’t noi, no pots estar així, has de fer alguna cosa”. Fins llavors només m’havia dedicat a l’esport doncs em va recomanar treballar de cambrer, i així ho vaig fer. D’aquesta manera es va desencadenar tot, als meus 25 anys, descobrint el particular món del vi.

Vas estar uns anys treballant en el món de la gastronomia i en diferents restaurants. Com recordes aquell primer contacte amb el món del vi i la gastronomia?

Prèviament, la meva família havia tingut un restaurant durant alguns anys. La meva mare era molt bona cuinera i va ser la nostra forma de tirar endavant. Tot i així, sentia que la restauració m’encasellava i l’ambició i curiositat pròpies d’algú jove em van animar a sortir de casa. A partir d’aquest moment, vaig començar a vincular-me amb el món de l’esport fins a trobar-me amb la decepció posterior, que em va portar de tornada a la restauració, encara que a un nivell més baix.

Com va ser la teva experiència en Wine SET?

La meva vida es distribueix en cicles, i cada cicle és una història diferent. Després d’abandonar-ho tot i ja havent dedicat cos i ànima al món del vi, en diferents escenaris (restauració, distribució i direcció de celler) va arribar un altre moment de crisi que es va accentuar amb la defunció de la meva mare per culpa d’un càncer. Vaig començar a qüestionar-me moltes coses i vaig decidir fer creu i ratlla.

I què vas fer?

Vaig desaparèixer i em vaig dedicar a viatjar pels Estats Units, Emirats Àrabs i Oman. Finalment em vaig establir a Anglaterra amb l’objectiu d’aprendre anglès. Una vegada allà, vaig descobrir l’escola Wine Spirit Education Trust (Wine SET) i hi vaig viure una sensació de déjà-vu en activar de nou tot el meu bagatge anterior. No obstant això, en molts aspectes vaig haver de desaprendre el que havia après. El format d’aprenentatge a Espanya es basa en l’emmagatzematge de dades. A Londres havia de raonar tot el que aprenia. Vaig sentir que tornava a trobar-me davant d’una nova muntanya. Però la vida és així, i precisament en el recorregut està tot l’aprenentatge i el creixement. La veritat és que aquesta experiència em va portar a un desenvolupament a escala personal i professional que continuo aplicant avui dia.

Per què vas decidir fer el pas a Londres? Necessitaves sortir de la teva zona de confort?

Londres ja m’atreia molt, però el punt definitiu va ser l’anglès britànic. L’experiència va ser espectacular. La ciutat t’ofereix un gran nucli multicultural i unes possibilitats de desenvolupament professional molt extenses. Podia assistir a tasts de vi d’allò més variats 4 o 5 vegades per setmana. A escala mundial, Londres és el millor lloc on formar-se en el món del vi.

Com valores els dos anys d’experiència a Londres?

La meva experiència a Londres s’assimila a un entrenament físic de fons en molts aspectes. No em vaig dedicar a relacionar-me molt socialment sinó més aviat a aprendre, percebre i descobrir. Va ser una època d’immersió intel·lectual. Haig d’admetre que el clima acompanyava a passar-me tardes senceres davant de finestres de cafeteries llegint i aprofunditzant les matèries mentre escoltava la pluja caure sense parar. Trobo a faltar aquesta sensació, em produeix una mica de malenconia recordar-la.

Diuen que el diploma WSET és l’avantsala del Master of Wine. És el següent pas?

Com en tot, hi ha uns pros i uns contres. La dedicació que requereix el Master of Wine és absoluta i la meva situació actual no acompanya. Sóc pare de família, gestiono una empresa i sempre procuro dedicar-me un mínim de temps a mi mateix. El meu treball ja requereix una formació contínua i ja estic acostumat a conviure amb llibres. Però examinar-me requereix una dedicació única i absoluta que ara mateix no em puc permetre. No ho descarto, però sí que em veig obligat a ajornar-ho.

Explica’ns en què consisteix el projecte Outlook Wine que comparteixes amb Ferran Centelles i Antonio Palacios.

El projecte Outlook Wine va néixer molt abans de començar a consolidar-lo. Aquest any acabem de complir el desè aniversari, però la idea va néixer fa temps. Després de tornar de Londres i obtenir el diploma amb més èxit del que m’imaginava, em van proposar establir-me a Espanya i impartir la formació que havia rebut aquí. En aquella època aquesta especialització no es coneixia ni es valorava, així que van ser uns inicis molt complicats. EL Ferran i l’Antonio han estat els meus companys de viatge durant molts anys, encara seguim endavant i ens centrem en el rigor i la serietat perquè la gent del sector o Winelovers aprenguin i descobreixin el fascinant món del vi, que realment canvia vides, com el va fer amb la meva.

Què és el Wine Coaching?

El concepte del coaching es va introduir a la meva vida quan feia de personal trainer. Una de les meves tasques se centrava a preparar a persones. Hi havia una part psicològica i motivacional important i em vaig adonar que era aplicable en la docència. Vaig implementar l’estratègia personalment i em va funcionar. Així va néixer el Wine Coaching, una oportunitat de descobrir eines o punts forts que se solen desconèixer.

I el Wine Consultancy?

Wine Consultancy és més un treball d’equip. Al costat d’Antonio Palacios hem pogut desenvolupar estudis de vins i cellers i tendències de mercat aplicant la tecnologia, microbiologia i l’anàlisi sensorial. Aquestes qualitats tan variades abasten els recursos necessaris per a poder oferir un servei aprofundit a aquells cellers que necessitin restablir-se.

En què consisteixen els cursos i la metodologia de Wine SET?

La formació en Wine SET és semipresencial. Els alumnes reben el contingut en el moment de registrar-se i poden dedicar el temps de forma gairebé autodidacta i així li poden treure profit a la part presencial. És aquí on resolen els dubtes i enforteixen els aspectes més importants.

A quin públic van dirigits els cursos?

Una gran part d’alumnes són professionals del sector (sommeliers, comercials, cadenes de distribució, representants de cellers, enòlegs…) però hem notat un augment de consumidors o Winelovers que acudeixen a nosaltres interessats a desenvolupar el seu impacte sensorial. Una vegada ho coordinen amb l’intel·lecte adquirit s’endinsen en una nova dimensió on aspiren a un major desenvolupament.

Heu notat un increment del públic en l’interès sobre el vi?

Per descomptat, vivim un canvi important entre els cinc primers anys i els 5 últims. Els primers van ser els més difícils, però els últims 5 hem notat una creixent necessitat per part del sector a formar-se i especialitzar-se que ha comportat a la reinvenció del sector. Per part del consumidor, l’accés a la informació a través d’internet i les xarxes socials ha millorat el seu criteri i capacitat per a saber exigir, comparar i distingir millor.

Què és per a tu el vi?

El vi, inicialment, el traduïa a alcohol. Però al final s’ha acabat convertint, en una forma de vida que m’ha permès viure durant 25 anys, créixer intel·lectualment i descobrir-me fisiològicament a nivell sensorial. Li estic molt agraït al vi.

En quin estat de salut es troba el sector del vi a Espanya?

Cal saber manejar-ho bé, però es troba en molt bona salut. L’obertura al mercat internacional s’ha disparat però avui és necessari estar al nivell dels mercats on exportem. En un moment de creixement, cal estar preparat. Espanya s’adona del potencial que tenim, la importància a conscienciar-nos, i la necessitat de millorar per a així generar valor afegit.

Quines qualitats ha de tenir el futur professional del món del vi?

Després del gran canvi que va provocar la influència de Robert Parker, crític a escala mundial que va ser capaç de canviar tendències enològiques a les regions vinícoles referents (Bordeus i Borgonya), passem dels vins amb molta opulència i intensitat a buscar l’oposat. Va succeir un efecte pèndul. Actualment busquem delicadesa, refinament, elegàncies aromàtiques, frescor, etc. L’objectiu és oferir estètica en la copa i una sensació agradable en la boca.

Què els diries als joves que s’estan iniciant en el món del vi?

Molta paciència i perseverança.

Quins feixos actualment i quins plans de futur tens a curt termini?

Últimament he estat reflexionant molt sobre la meva trajectòria, replantejant el futur a curt termini (el llarg termini l’evito). Recarregar bateries per a estar a l’altura del que estigui per venir, actualitzar-me constantment i adaptar-me a la voraç evolució i ritme del sector i societat.


Petites degustacions

Millor moment per a prendre una copa de vi?

En qualsevol moment en el qual estic amb una persona amb la qual em sento a gust o hi ha un amor compartit. El vi és el vincle perfecte.

Una cançó per a degustar un vi.

Quan prenc vi, no acostumo a escoltar música. De totes maneres, si ho fés, seria una música tranquil·la, a una freqüència molt baixa per a poder submergir-me en el vi. Per exemple, Blues o Soul.

Un racó en el qual et perdries.

En un bosc frondós travessat per un riu, sense rastre de persones

Que fas durant el teu temps lliure?

Passar-ho amb les persones que més vull, i estar a l’altura com a pare.

Un defecte i una virtut.

Defecte: Meticulós i puntual.
Virtut: Generós.

Què volies ser de petit?

De petit volia ser Botànic. Amb 10 i 12 anys tenia a les meves mans el llibre del Dioscòrides i dos llibres de classificació de plantes.

I de gran?

Caldria preguntar-se què és ser gran. Voldria ser millor persona del que sóc ara. Intentar mantenir l’energia que requereix estar a l’altura i poder acabar els meus dies professionals gaudint-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web http://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.