“El millor de la meva professió és que és una passió”


Rakel Cernicharo (València, 1984) és una jove xef que no ho ha tingut gens fàcil a la vida però que ha aconseguit tot el que és avui dia gràcies a la seva tenacitat, obstinació i treball. Guanyadora del concurs televisiu d’Antena3 Top Xef 4, demostra ara el seu talent al flamant restaurant Karak del nou Hotel One Shot Mercat 09 de València. Rakel és una cuinera força arriscada, creativa i amb talent, un remolí de pur nervi i vitalitat que a més, com podreu comprovar, no té problemes per expressar la seva opinió i dir clarament el que pensa.

La teva infància i primera joventut no van ser el que diríem molt feliços.
Així és. La meva mare, quan jo tenia 6 anys, va quedar postrada al llit per la reacció d’una anestèsia i va morir quan vaig complir els 15.

Com vas viure aquesta experiència?
Doncs com una profunda desgràcia. Em va caure el món a sobre. Em vaig tornar molt rebel i va ser llavors quan vaig decidir canviar el meu nom Raquel per l’actual Rakel. Em va salvar el meu interès pels fogons, doncs vaig decidir inscriure’m en un curs a l’Escola Altaviana de València on vaig descobrir que a la cuina podia trobar el meu lloc.

Però quan tot semblava anar bé, de nou la vida et dona un altra cop dur.
Si, als 21 anys el meu pare, que ho era tot per a mi, va morir com a conseqüència de l’anomenat cas Maeso, aquell anestesista de València que s’injectava part de la medicació dels seus pacients i que va contagiar a centenars de persones amb el virus de la hepatitis C.

Com recordes amb el pas dels anys aquella etapa de la teva vida?
Va ser terrible perquè jo tenia una relació molt especial amb el meu pare i em vaig enfonsar tant que fins i tot vaig deixar de parlar amb els meus germans. Vaig prendre la decisió d’abandonar València i marxar a Londres. Vaig viure com una “ocupa” i vaig treballar moltíssim en diversos restaurants situats a Candem Town.

Què creus que et va aportar aquesta experiència?
Maduresa, una ment oberta, i sobretot em va ajudar a conèixer com eren les cuines d’altres llocs del món. Quan vaig tornar, amb 22 anys, vaig hipotecar una propietat que havia heretat i em vaig quedar amb el traspàs d’un local al carrer Baix de València, en ple Barri del Carme, al que vaig anomenar Karak (Karak vol dir Ka Rakel, és a dir, casa Rakel). Allà hi vaig estar cuinant durant més de 10 anys.

Fins que, com se sol dir: “et van descobrir”.
Doncs si! Durant un temps jo notava que una persona venia amb assiduïtat a dinar al meu restaurant fins que un dia es va presentar com la responsable a València de la cadena One Shot Hotels i em va oferir muntar el meu restaurant Karak al nou Hotel One Shot Mercat 09 de la ciutat. Això va ser al 2017, pocs mesos abans que em presentés als càstings del concurs de televisió Top Xef i m’escollissin.

Com se’t va ocórrer concursar en aquest programa?
És que m’agraden molt les noves experiències a la vida. Però alhora sabia que podia ser dolent per a la meva carrera professional en el sentit que als meus col·legues igual no els hi feia gaire gràcia.

Què vols dir?
Hi ha gent que creu que tots els cuiners ens portem bé entre nosaltres però és mentida perquè hi ha moltes rivalitats i moltes enveges, molta comparació, molta còpia disfressada de nova creació. Sincerament crec que el cuiner és el gran professional de la falsedat.

A Top Xef semblava que et portessis fatal amb els teus companys … Era una situació real o formava part de la ficció televisiva?
Era totalment cert. Jo no agradava a la majoria, sentia que no em respectaven i, a més, odio les situacions injustes. No puc callar si veig una injustícia i crec que no ho faré mai. Jo sempre estic alerta perquè quan tens 34 anys, aparentes 22 i fas mig metre d’alçada, molta gent es creu amb el dret a dir-te gairebé qualsevol cosa.

Hi ha un abans i un després a la teva vida després de guanyar Top Xef?
Totalment. Per descomptat que vaig pagar un peatge molt alt per això, perquè la cadena de televisió va fer ús de la meva imatge. Però sense Top Xef jo no hagués pogut dissenyar el meu nou restaurant així com ho he fet.

Què creus que és el millor de la teva professió?
Sens dubte el fet de que sigui una passió. Sense aquest component vital no podria anar endavant.

I el pitjor?
Els horaris interminables, que no es cuidi realment al treballador, que ens venguin que hi ha molt glamur en l’alta restauració i no sigui així, que ens diguin que els productes que s’ofereixen són de Km.0 simplement perquè un camió els porta a la porta del restaurant. Però també hi ha esperança perquè veig gent, sobretot la més jove, que realment vol fer les coses bé, que tenen el seu propi hort i tenen una màxima cura del producte, que posen al client en primer lloc i ho respecten totalment. Sens dubte hi ha esperança.

Com defineixes la cuina que elabores al Karak?
Sense barreres. Segueixo passejant per les cuines del món. Viatjant culinàriament d’un lloc a un altre sense tallar-me, descobrint, coneixent, investigant. Ara per exemple he tornat a apropar-me de nou a la cuina francesa, no sé si per refrescar la memòria o què. Realment fusiono les cultures gastronòmiques de molts llocs com ara el Marroc, l’Índia, Mèxic, el sud-est asiàtic, etc. Un exemple és el meu nou plat, el steak tàrtar d’ànec curat a la taronja que és un compendi de moltes influències i tècniques.

Finalment me pots dir … Què els recomanaries als joves cuiners que vulguin engegar el seu propi restaurant?
Els diria que no tinguin por, i si en tenen, que la sentin i la qüestionin. I que com més por sentin, menys dubtes tinguin en dur a terme el seu projecte. Sempre amb intel·ligència i planificació. Perquè el que avui pot semblar impossible, demà semblarà absurd. I sobretot molta paciència, perquè el camí encara que llarg i dur, serà gratificant.

Petites degustacions


Millor moment per prendre una copa de vi.
Qualsevol moment és bo sempre que el comparteixi amb la persona idònia. Sempre un bon vi. M’agrada també prendre una copa quan escric i estic sola.

Una cançó per degustar un vi.
Lluita de Gegants d’Ara Malikian.

Un racó en el qual et perdries.
En molts. M’encantaria conèixer tots els llocs interessants del món, viatjar durant mesos. Algun dia passarà. De moment, em perdo a la meva cuina i aconsegueixo volar a altres països.

Què fas en el teu temps lliure?
M’agrada molt llegir, escriure, veure pel·lícules, enganxar-me a una bona sèrie i veure-la d’una tirada, menjar, no fer res, estar a casa amb el Javi, la meva parella i amb els meus animals, treballar la fusta, pintar …

Un defecte i una virtut.
Crec que el meu principal defecte és també la meva principal virtut: la potència i intensitat de la meva persona. Ha, ha … De vegades crec que sóc too much!

Què volies ser de petita? I de gran?
De nena volia ser artista, viure de les meves mans. No ho havia vist fins ara, però l’altre dia em vaig adonar que ara mateix tenia en la meva vida just el que volia. Crec que he complert el meu somni, encara que mai m’hagués imaginat que seria des d’una cuina.

 

José Manuel Torres Morán

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web https://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.