Dídac Lee: “No es tracta de ser el primer a fer alguna cosa. Es tracta de ser el primer a fer-la bé”


Dídac Lee (Figueres, 1974) és el primer protagonista de la sèrie “personatges inspiradors” que cada mes us presentarem en aquest blog. Un referent en el sector tecnològic i un mirall per molts emprenedors que volen començar el seu negoci.

Ens va atendre a la seu d’Inspirit, una de les seves empreses, al vell mig de la Diagonal de Barcelona. Confessava que en els darrers dos mesos havia fet la volta al món dues vegades. Treballl, dedicació i esforç. Són algunes de les claus del seu èxit. Però n’hi ha més.

 

Hi ha una fórmula per aconseguir l’èxit?

Sí, que hi és, sí, i és fàcil: Dedicar 15, 16 o 17 hores al dia a quelcom que t’agradi. Això sí, és important tenir autocrítica per corregir els errors i aprendre. De fet, existeix la teoria de les 10.000 hores, que assegura que qualsevol persona que dediqui 10.000 hores a fer una cosa, n’acabarà sabent molt.

No es tracta d’acabar sent el millor del món. Has de saber fer el que tu saps fer, millor que la mitja. Si ho compleixes i hi dediques temps, l’èxit arriba.

 

Sí, però vivim en la cultura de la immediatesa…

Per això és important que les 10.000 hores no les dediquis a quelcom que et dóna molts diners sinó en allò que veritablement t’agradi. Ara bé, tot costa, tot té un procés, una maduració i no és fàcil. És com els vostres vins. No es fan d’un dia per l’altre.

 

De totes maneres, amb 10.000 hores n’hi ha prou per saber-ne, però després t’has de mantenir…

Efectivament. Jo no hi he dedicat 10.000 hores, segurament més de 50.000. Com deia el Johan Cruyff, el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se.

 

I més, en un sector tan efímer com el tecnològic…

Exacte. Tot canvia molt de pressa. Avui pots estar a dalt de tot i demà baixar de cop. La vida de l’emprenedor és com el Dragon Khan, amb moltes pujades i baixades i on ningú és invulnerable ni invencible.

Ara bé, la bona notícia és que si un dia toques fons, pots remuntar. Això sí, t’ha d’agradar molt el que fas. Com deia Confuci: “Qui trobi una feina que l’apassioni, no treballarà mai més a la seva vida”.

 

En el teu cas, ja de ben petit t’apassionava la tecnologia…

Sí, he tingut la sort o la fortuna, que la tecnologia m’ha tornat boig des de ben petit. Per mi la feina es barreja amb el meu hobby i d’aquesta manera es fa difícil separar la vida professional i personal. Simplement cohabiten plegades.

 

Però també té el seu risc.

Sí, perquè és molt difícil establir un límit i a vegades et pots trobar treballant en hores intempestives i potser convé no passar-se. S’ha d’intentar trobar un equilibri.

 

Parlant d’equilibri… com s’arriba a ser directiu del F.C Barcelona i ser un dels empresaris més influents del sector tecnològic amb només 42 anys?

A veure, les possibilitats que un noi de 36 anys, de Figueres i amb els pares regentant un restaurant xinès, fos directiu del Barça, eren 1 entre 1 milió. Es van donar una sèrie de condicionants que al final em van portar a conèixer les persones adequades i complir un dels meus somnis.

 

Així doncs, els somnis es fan realitat…

Alguns sí, però no tots! El meu somni no era ser directiu, era ser jugador del Barça! A veure, hi ha somnis que són difícils però no són impossibles.

 

Abans parlaves de Figueres, de Girona al món. Amb què et quedes, Xina o Catalunya? Què t’aporta cada cultura a la teva personalitat?

Figueres és el millor lloc on es pot viure perquè està just al mig entre Shanghai i Sillicon Valley (riu). La cultura catalana i la xinesa tenen moltes similituds, especialment el que fa referència a l’esforç, al treball i al respecte.

 

Parlem d’emprenedoria. Creus que en els darrers anys s’ha abusat d’aquesta paraula?

Emprenedor, més que una professió determinada, és una actitud de la gent que té una idea, la converteix en realitat i assumeix un risc. Més que una professió, és una actitud davant la vida i no és exclusiva de la gent jove ni del sector tecnològic.

 

Què els hi recomanaries als emprenedors que arrenquen un negoci…

Que siguin conscients que el més probable és que fracassin a la primera, a la segona i fins i tot a la tercera. Per això és molt recomanable que els emprenedors s’equivoquin ràpid i barat. Que provin i que vagin corregint. Al meu sector ho anomenem “Lean Starup”.

 

En el teu cas, quantes idees has tingut que al final no han funcionat?

50? 60? 100? 200? Perquè una cosa et surti bé, n’has de provar 10.000.

 

Encara queden coses per inventar?.

I tant! Estem al començament de tot! Pots trobar coses que ja funcionen i replicar-ho d’una millor manera. No cal ser el paio més original de Catalunya. El més important no és ser el primer a fer alguna cosa, el més important és ser el primer a fer-la bé.

Per exemple, Google no va ser el primer buscador. Per davant seu hi havia moltes alternatives (Altavista, Yahoo) i mira ara amb el que s’ha convertit. Un altre cas és Nokia, líder absolut fa uns anys i que ara ha desaparegut.

 

Quin és el projecte del qual et sents més orgullós?

Absolutament de tots. Tots els projectes són fantàstics i tots ho són per alguna raó. La meva primera empresa, que encara existeix, Fhios, ja porta 20 anys i tenim més de 100 treballadors. Cada vegada que hi vaig em sento molt orgullós. Alpify, la nostra última empresa, és una app que salva vides, o Tradeinn, un ecommerce especialitzat en el sector esportiu que cada any creix. Em sento orgullós de tots.

 

La majoria de les teves empreses, funcionen. Com es gestiona l’èxit?

Depèn del que entenguem per èxit. A vegades pots tenir la sensació que et van molt bé les coses però després, viatges i veus que a escala mundial no ets ningú. A més, tot és molt efímer. Ara estàs en un bon moment però si et despistes, pots tenir un any horrible. No es pot abaixar la guàrdia i s’ha de tocar de peus a terra.

 

Com l’entens tu l’èxit?

Per mi no té a veure amb la facturació o amb l’exposició als mitjans de comunicació. Per mi l’èxit és dedicar-te a allò que t’agrada i que a més sigui sostenible.

 

Quin dia vas veure que necessitaves algú que et gestionés l’agenda?

Tinc moltes virtuts, però també tinc un defecte molt gran que és que sóc molt caòtic. El dia que em vaig adonar que no sabia ni amb qui havia quedat i tenia algun desajust, vaig veure que necessitava ajuda.

 

Què et passa pel cap quan sents la paraula “crisi”?

Els emprenedors vivim en una crisi constant. Sempre és difícil trobar finançament, pagar nòmines, etc… Però no és d’ara, ens ha passat sempre. La crisi és una cosa habitual i normalitzada en el món dels emprenedors.

 

Ja per acabar, amb què et vas gastar el teu primer sou?

Vaig estar uns 7 anys sense cobrar cap sou. Només tenia els diners per menjar. El que havia de ser el meu salari el reinvertia contractant nou personal.

 

[videos file=”https://youtu.be/Y01VxypnWfs” width=”” height=””][/videos]

 

PETITS TASTETS

 

T’agrada el vi?

M’agrada però no en puc veure massa. Com molts asiàtics, quan prenem alcohol ens posem vermells com un pebrot.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Sempre és un bon moment. Dinar, sopar, celebracions…

 

Una cançó amb la qual degustar un bon vi

Qualsevol cançó lenta d’Estopa.

 

Un racó (ciutat, poble) on et perdries.

A Peratallada.

 

Amb qui et reencarnaries.

Amb el Yoda.

 

Què fas en el teu temps lliure?

Jugar a videojocs, anar amb quad i veure concerts de Hip-Hop.

 

Un defecte i una virtut.

Virtut, perseverant. Defecte, perseverant.

 

Què volies ser de petit? I de gran?

De petit volia ser inventor de robots. De gran vull ser com el meu soci Xavier Rubió, és un crack.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web http://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.