Persones Inspiradores |

David García: “M’he donat a conèixer en un moment molt dolç de la gastronomia”

David García (El Palà de Torroella, 1987) va néixer entre fogons i ha mamat cuina des del dia que va néixer. La seva mare va trencar aigües netejant xipirons. Li agrada. L’apassiona. Sap el que fa. Mima tots els detalls de la seva cuina. Fa un parell d’anys va guanyar el concurs televisiu Top Chef.

Dos anys més tard, i amb el soufflé al seu lloc, ens va atendre al seu restaurant al seu poble natal. Onze del matí. Cafè i galetes. Comencem.

 

Ja de petit t’imaginaves que el teu futur estaria darrera els fogons?
No m’ho vaig arribar a plantejar fins als 16 anys. Sí que és cert que, als 8 anys, en una visita sobre hàbits saludable al col·legi, ens van preguntar si algú volia ser pastisser de gran. Jo vaig ser l’únic que va aixecar la mà. Uns anys més tard, vaig fer una visita a l’Escola Joviat de Manresa i vaig començar un curs de pastisseria. A partir d’aquest moment, vaig començar en el món de la cuina i ja no n’he sortit.

 

Quan et vas adonar que podries viure de la cuina?
Cap a l’any 2003. Els meus pares van començar a deixar-me llibertat en el restaurant. Feia postres diferents dels tradicionals flams amb nata, músic o pastís al whisky gelat. A la gent li agradava i a partir d’aquest moment vaig començar a agafar més protagonisme al restaurant, però no només amb les postres.

 

Però encara no havies estudiat cuina…
Exacte. Vaig començar a estudiar cuina, em va encantar i una vegada vaig acabar els hi vaig proposar als meus pares dues opcions: O marxo i conec món o em quedo al restaurant però amb el meu propi espai.

 

I al final es van decantar per la segona opció…
Sí, vam coincidir que era la millor opció per tots i no ens ho vam pensar. Van ser uns anys complicats però al final ho vam aconseguir tirar endavant.

 

Ets jove, m’imagino que encara et queda molt per aprendre…
Em queda tot per aprendre. El que ho tingui tot après, tot cuinat, mal senyal. Un amic em va dir una vegada que mai continua una conversa amb algú que li respon que la vida li va perfecta. Considera que són uns fracassats. El primer dia que em va fer a mi la pregunta li vaig respondre: Vaig tirant, batallant cada dia.

 

I vau continuar parlant…
Sí, em va encantar la seva filosofia. Des de llavors, la tinc molt present en el meu dia a dia.

 

És la millor manera de tenir els peus a terra…
Clar, perquè en aquesta vida, tots anem pedalant amb una bicicleta, però sempre hi haurà algú amb més resistència que tu i pedalarà més de pressa i algun dia t’avançarà. És important aprendre, per seguir evolucionant cada dia.

 

Creus que has aparegut en un moment molt dolç de la gastronomia?
Sí, m’he donat a conèixer en un moment molt dolç. La gastronomia està de moda i molta gent comença a admirar als cuiners.

 

Creus que és una moda passatgera?
No t’ho sabria dir però és important recordar que tot va començar de la mà del Ferran Adrià. Fa molts anys. Ara, amb el boom dels programes gastronòmics, molts cuiners s’estan donant a conèixer.

 

És el teu cas. Vas ser el guanyador de Top Chef. Explica’ns com va ser l’experiència…
Entrar en el concurs ja em va canviar la vida. Estàvem en un moment correcte. Els càterings funcionaven, el restaurant tradicional també, però al gastronòmic li costava més. Especialment per la ubicació. Participar i guanyar, va fer que tot s’enlairés. Anàvem a una velocitat de creuer.

 

M’imagino que les reserves es van multiplicar…
Recorda aquesta xifra. Durant una setmana d’atenció telefònica després de guanyar Top Chef, vam aconseguir una ocupació total per a 5 mesos. Van ser uns dies molt intensos, amb jornades de treball de més de 15 hores. Però va valdre la pena.

 

A més, l’exigència cada vegada és superior…
Clar, estàs en el punt de mira de tothom. Tens més ulls que t’observen i t’analitzen. Ara el “boom” ha baixat, però ens va durar més d’un any. Gràcies a Top Chef, hem incrementat la nostra velocitat de creuer.

 

Ara que tot ha passat i tens temps per pensar, com definiries la teva cuina?
La meva cuina es defineix com essència de la tradició. Sóc una persona molt sensible i sentimental i no necessito posar 25 elements en un plat per transmetre coses. La meva cuina es basa en els records i en receptes tradicionals catalanes i amb alguna influència andalusa que ja se servien fa dues generacions.

 

Deus tenir un plat o producte estrella…
Sí, m’encanta cuinar aus de tot tipus. El que menys m’agrada són els plats freds perquè em costa donar-los força.

 

Quin paper creus que té el vi a la gastronomia?
Té un paper molt important perquè complementa. Per mi, té la mateixa importància que el pa quan mengem. A més, tots els vins tenen una història i una dedicació darrera que els fa especials. Mai pots dir que un vi és dolent per respecte a la gent que l’ha fet realitat.

 

Cap a on creus que evolucionarà la cuina?
Cap a la retroevolució. En els últims 10 anys hem evolucionat molt de pressa. Ja no ens fixem en la tradició i en el que és autèntic i crec que és el moment de parar i mirar enrere.

 

Un cuiner neix o es fa?
En el meu cas, no et sabria dir si neix o es fa. El que sí que tinc clar és que en el teu interior has de tenir quelcom que et mogui. Per fer aquest treball, l’has de sentir. Jo l’he viscut i l’he mamat des de molt petit. És una rutina que m’agrada, que m’apassiona i que em fa feliç!

 

Què sents quan cuines?
Quan fas una cosa que t’agrada, et sents bé. Tot flueix. Em passa el temps volant. El que més m’agrada és transmetre als meus clients tot el que fem. M’encanta estar de cara el públic i comunicar tot el que fem dins la cuina amb el meu equip.

 

A part de fer el que t’agrada, quin ingredient és indispensable per triomfar?
La humilitat i no enganyar al client ni amb el preu ni amb el producte.

 

Creus que els somnis es poden fer realitat?
Sí, però també juga un paper important la sort. Crec que més que somnis, t’has de marcar objectius ambiciosos. Amb esforç, dedicació i perseverança, es poden aconseguir.


PETITES DEGUSTACIONS

 

T’agrada el vi?
M’encanta.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?
Al vespre, abans de sopar.

 

Una cançó amb la qual degustar un bon vi.
Bicicletes de Blaumut.

 

Un racó en el qual et perdries?
En algun lloc on no hi hagi ningú. Per exemple, a Calatayud a Aragó.

 

Amb qui et reencarnaries?
M’hagués agradat viure l’època de la Nouvelle Cuisine francesa.

 

Què fas en el teu temps lliure?
Descansar, viatjar i no fer res.

 

Un defecte i una virtut.
Sóc una mica impuntual, però sóc tolerant, pacient i sensible.

 

Què volies ser de petit?
M’hagués agradat tenir una agència de viatges.

 

I de gran?
Seguir sent cuiner.