La lluita contra plagues i malalties de la vinya ha tingut diverses cares al llarg de la història. La industrialització en el sector va comportar la necessitat de multiplicar la producció de vi per ser més competitius i com a conseqüència el sistema de control de les malalties de la vinya es basaven bàsicament en pesticides i herbicides industrials aplicats a granel i sense el menor control fitosanitari.
Avui, descartats els productes i tractaments químics a favor d’una viticultura sostenible i amb una legislació molt estricta sobre agricultura ecològica, l’enginy i la ciència ens han proporcionat sistemes de control de plagues inofensius per al nostre entorn però molt més eficaços.
Una de les amenaces més recurrents per la vinya és el cuc del raïm (Lobesia botrana). Aquest “animalet” ataca la vinya des de diferents fronts i en diferents estats del cicle vegetatiu de la planta. En els mesos d’hivern s’amaga sota l’escorça del cep.
Entre abril i maig els primers individus adults ponen els ous sobre els botons florals i les seves larves destruiran la flor. Ara a l’estiu amb bones temperatures ataquen directament la pell del raïm per on poden colar-se uns altres convidats no desitjats com la Botrytis Cinerea.
Doncs bé, què fem a Jean Leon per combatre aquesta plaga? Doncs atacar la línia de flotació de qualsevol ésser viu (vertebrat o no): El sexe!
El tema funciona de la següent manera: Instal·lem difusors com a trampes de confusió sexual a la vinya. Això és una càpsula d’uns 4 cm que va alliberant una síntesi de feromones femenines per tal de confondre el mascle, que no aconsegueix localitzar la inexistent femella, i així s’evita la còpula.
S’utilitzen unes 350 càpsules per hectàrea i la difusió del seu contingut és constant des del moment de la col·locació del producte fins a la seva retirada.
Millor “confondre” que exterminar, no?
La vinya necessita el seu ecosistema i nosaltres l’hem de respectar, Només així, cuidant la nostra terra, respectant els seus cicles, aconseguirem que ella cuidi de nosaltres. Com hauria de ser sempre.
