“Abans la televisió era el centre d’unió de famílies i ara sembla tot el contrari”


Carlos Latre (Castelló de la Plana, 1979) tenia un somni de petit: viure de l’humor. Sens dubte, ho ha aconseguit. Gràcies a una “peculiaritat especial” en la seva gargamella descoberta pel seu foniatra, s’ha convertit en un dels humoristes i imitadors més importants del nostre país. Va començar amb 19 anys i gairebé 20 anys després, segueix acumulant èxits. El secret? Ara ens ho explica!

Com arribes a ser humorista?

Des de molt petit ja em vaig adonar que m’agradava parodiar els del meu voltant. Amb 15 anys em vaig apuntar a un concurs d’imitació i vaig guanyar amb la paròdia de les Spice Girls amb uns companys. Allà vaig pensar que potser el meu somni de ser periodista o comunicador podia fer-se possible. Després d’això va arribar la ràdio, on vaig començar com a locutor de radiofórmula i després vaig entrar al món de la TV.

Com van ser els teus inicis?

Treballant, deixant moltes hores a la ràdio, fent maquetes per ensenyar-li a grans comunicadors i somiant amb poder arribar algun dia a fer riure als altres. La veritat és que vaig tenir sort. Vaig estar (com diuen) en el moment adequat amb la gent adequada … Però m’ho vaig treballar molt.

Des de petit pensaves que arribaries a viure de l’humor?

Era el meu somni, sí. Sempre vaig dir que m’hagués agradat ser corresponsal però l’humor i el comunicar amb la meva visió de la realitat als altres sempre van ser els meus objectius …

Quina va ser la teva primera imitació?

Vaig començar imitant a altres imitadors que en aquell moment eren els meus ídols. Cruz y Raya, Alfonso Arús, Martes y Trece. També amb personatges de dibuixos animats i grans veus (que s’imitaven en aquell moment) com Fraga, Alfonso Guerra, José María García…

És un talent innat? Entenc que es pot treballar …

El meu foniatra va descobrir fa molts anys que tinc una “peculiaritat” especial en la meva gargamella i cordes vocals. Però es tracta simplement d’això, un fet diferencial que cal treballar molt per poder arribar al que jo he volgut sempre ser. Hi ha molta feina. Hores assajant davant d’un mirall, estudiant anglès, cant, ball, interpretació, líric… Escrivint i reescrivint guions i sempre estant connectat a l’actualitat.

Quin és el personatge que més t’ha costat imitar?

Sempre dic que Boris Izaguirre és un dels meus majors èxits. Té una veu plena de peculiaritats. Timbrada però aguda, amb tocs greus i molt cantada … Treballar al seu costat durant més de 6 anys em va ajudar a aconseguir-ho. Crec que és una de les que la gent més identifica amb mi.

Hi ha algun que se’t resisteixi? I amb el que més gaudeixes?

Sí, és clar. Encara moltes dones se’m resisteixen. Les veus més fines són complicades per mi, que tinc d’un to més greu. Però busco altres característiques facials, corporals o d’expressió que aconsegueixin recordar a l’espectador el que més identifica d’aquell personatge … Gaudeixo molt amb tots. Cadascú ha tingut el seu moment. Però no oblido grans moments viscuts amb La Pantoja de Puerto Rico, la meva becària Bea, Papuchi, el Rei …

Portes tota una vida a la televisió. Com s’aconsegueix estar a dalt del tot en un món tan canviant com la televisió?

Procuro no deixar mai d’estar actiu. M’agrada reciclar i ser versàtil en moltes disciplines. Porto més anys en ràdio que a TV. Gairebé 20. I m’ha curtit el teatre, on he trobat la meva màxima expressió. Però tinc una productora on concebo formats, participo en doblatges cinematogràfics, tinc una empresa tecnològica … M’agrada no parar, reinventar constantment …

Com ha canviat el model o el format televisiu d’entreteniment des que vas començar fins ara?

Molt. Aquest és el principal esforç avui en dia … Saber que la TV abans era centre d’unió de famílies i ara sembla tot el contrari. Mentre el pare veu el futbol a la TV del saló la mare visiona l’últim capítol de la seva sèrie preferida a l’iPad i els nens veuen vídeos de youtube i plataformes al mòbil …. Tot ha canviat. La TV a la carta és el futur.

Teatre o televisió?

L’hi dec tot a la TV. Em va donar les armes per arribar a ser el que volia i em va fer popular. I l’estimació del públic és una cosa que no canvio per res … Però el teatre em va consagrar. Aquesta via tan directa amb els espectadors, les seves reaccions, captar la seva atenció durant 2 hores i tenir tant afecte … Sempre dic que on més feliç del món sóc és dalt d’un escenari …

Fas imitacions en el teu dia a dia?

No, no … Deixo que descansin … Pel bé de la meva ment i el dels que m’envolten …

Quina importància té el bon humor en la felicitat de les persones?

Tot. Moltíssim. El bon rotllo, el bon humor, l’optimisme, les bones vibracions. Jo sóc molt d’energies i, sens dubte, ho tinc demostrat, tot en la meva vida és molt millor vist des del prisma del “som hi, a per totes!”

Com és el dia a dia de Carlos Latre?

Mai és igual. No tinc “dies tipus”. Puc despertar a qualsevol ciutat d’Espanya (treball molt en esdeveniments i com a Mestre de Cerimònies a actes per tot el país). Després de la meva sessió d’esport, faig ràdio un parell de dies a la setmana, preparo el meu pròxim xou teatral, tinc reunions de treball per a nous projectes i sempre procuro descansar encara que siguin 20 minuts després de dinar,  també vaig a classes d’anglès, cant i ball. Trec una mica de temps per estar amb la meva família sempre que puc …

Com a humorista, costa que et prenguin seriosament quan no estàs treballant?

No. Crec que després de 20 anys també em valoren per com sóc, per Carlos Latre. Aquell xaval que amb 19 anys va començar a Crónicas Marcianas sense tenir nom ara és un adult que treballa molt dur per intentar fer el que més el fa feliç: fer feliços els altres, donar el millor de mi.

La televisió et sotmet a molta pressió?

Sí. És un dels mitjans més cruels i directes que hi ha. Provoca ansietats i pors … però ben entesa és una bona font d’aprenentatge i d’experiència també.

Quins projectes a mig-llarg termini tens?

Doncs després de l’estiu reprenem “Tu cara me suena” amb la seva setena temporada. Paral·lelament tinc un projecte de ràdio que faré juntament amb la meva col·laboració setmanal a Onda Cero i segueixo preparant el meu nou xou de teatre, que serà un abans i després en la meva vida … Fins i tot hi ha una petita col·laboració internacional per aquí … La veritat és que m’espera un any ple de treball i bons auguris. A per ell!

 

Petites degustacions


Millor moment per prendre una copa de vi.

A mitja tarda. Quan s’amaga el sol … O cuinant. M’encanta estar a la cuina, entre fogons, amb un bon vi.

Una cançó per degustar un vi.

Segons el moment. Fa poc vaig tastar una copa escoltant el Nessun Dorma mentre es posava el sol a Zahara de los Atunes … Va ser un moment màgic …

Un racó en el qual et perdries.

Qualsevol amb mar. Algun racó desconegut, agrest … Sóc de mar, d’aigua …

Què fas en el teu temps lliure?

M’agrada molt llegir i veure bon cinema. Jugar amb la meva filla, anar al teatre …

Un defecte i una virtut.

Defecte: sóc tremendament autoexigent. Virtut: sóc molt fidel, molt treballador.

Què volies ser de petit? I de gran?

De petit, corresponsal. De gran, feliç. Vull estar orgullós del que faig i de com ho he aconseguit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Accepto que JEAN LEON, SLU, tracti les meves dades de caràcter personal per tal de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog.

Us informem que les vostres dades personals introduïdes a través de la secció corresponent del lloc web http://www.jeanleon.com (blog Jean Leon), així com les que, si escau, pugueu facilitar en el futur en el marc de la vostra relació amb aquesta entitat, seran tractades per JEAN LEON, SLU, amb la finalitat de gestionar les publicacions que vostè realitzi al nostre blog. Per exercir els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de les vostres dades, com també per revocar el consentiment donat per a la tramesa de comunicacions comercials, us podeu adreçar per escrit a Chateau Leon, s/n, 08775 Torrelavit (Barcelona) o mitjançant correu electrònic, amb la referència “Dades personals”, a l’adreça dataprotect@jeanleon.com, en ambdós casos cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del passaport. Si desitgeu ampliar la informació sobre el tractament de les vostres dades de caràcter personal, accediu a la nostra política de privacitat a través de l’enllaç següent: https://www.jeanleon.com/politica-de-privacidad/. Fent clic al botó d’enviar, accepteu la política de privacitat.