Hi ha vins naturals. També n’hi ha d’ecològics. Inclús existeixen els vins biodinàmics. Tres classificacions. Tres tipus de vi molt diferents amb un únic punt en comú: el raïm.
El raïm es pot cultivar de moltes maneres, amb resultats molt diferents. Se li poden afegir productes fitosanitaris de síntesis o d’origen natural, o inclús tenir en compte un calendari astronòmic per saber quins són els millors dies per portar a terme les operacions a la vinya. En el cas de Jean Leon fem una agricultura ecològica utilitzant per al seu cultiu productes d’origen natural i respectant el medi ambient.
Són algunes de les característiques dels tres tipus de vins que us parlàvem al començament del post. Us ho volem posar fàcil i us hem definit cada un d’aquests vins amb cinc de les seves principals característiques. Segur que quan acabeu de llegir el post, ho teniu tot molt més clar. 😉
¿Qué son los vinos naturales?
- Vins que intenten minimitzar la intervenció de tots els processos d’elaboració, tan a nivell de viticultura com de vinificació. No estan regulats per cap normativa específica en aquest sentit, a diferència dels vins ecològics i biodinàmics, que si ho estan.
- Raïm procedent de l’agricultura ecològica, biodinàmica o permacultura i veremes a mà.
- La fermentació alcohòlica es fa sense llevats comercials afegits i la fermentació malolàctica sense afegir bacteris. Sí que es permeten els llevats i bacteris autòctons (les que té el mateix raïm i les que hi ha a l’ambient). El fet d’utilitzar un llevat que no ha sigut prèviament caracteritzada pot implicar problemes per acabar amb la fermentació o que el vi es piqui… en el cas dels bacteris pot ser que es generi un major contingut d’histamines. (al·lèrgens).
- No es corregeixen els nivells de sucre, l’acidesa, el color o el nivell d’alcohol. S’estabilitza utilitzant additius clarificants d’origen natural i no solen filtrar els vins.
- Existeix molta controvèrsia sobre el contingut de sulfits. El principal argument de la seva existència és que no en porten. La realitat és que com que no existeix una regulació al respecte hi ha de tot en el mercat. Algunes referències tenen continguts en sulfits similars als vins ecològics, altres pràcticament no en tenen amb tot el que suposa respecte a tendència d’oxidació i, fins i tot, en alguns casos, problemes microbiològics.
Foto de The Big Wine Theory
I els biodinàmics?
Abans de començar amb els punts clau dels vins biodinàmics, és interessant saber que el pare de l’agricultura biodinàmica és Rudolf Steiner. Qualifica les granges i les bodegues com organismes complexos en la que la seva dinàmica natural inclou als animals i a l’home i els entén com un tot holístic. Un sistema en equilibri que s’ha de preservar. Amb aquest breu incís, descriurem a continuació cinc característiques dels vins biodinàmics:
- S’evita l’ús de fertilitzants de síntesis química, pesticides, fungicides i herbicides industrials. Al seu lloc s’utilitzen preparats vegetals i minerals (com el compost de banyes de vaca enterrades) com additius de fertilització. Sabeu que es poden comprar banyes de vaca per Internet? L’objectiu d’aquesta agricultura és aconseguir vinyes equilibrades naturalment, que segons la seva filosofia, produeixen raïm de millor qualitat i gran expressivitat de terroir.
- Es regeixen del calendari astronòmic per determinar les èpoques de sembra, cura i collita del raïm, buscant l’equilibri amb l’ecosistema.
- Pel que fa l’elaboració, poden afegir-se sulfits sempre que respectin els màxims regulats, es permet l’us de llevats autòctons i també de clarificants autoritzats d’origen natural.
- A un estudi publicat l’any 1993 per John Reganold, en el que compara l’agricultura tradicional amb la biodinàmica, es demostra que la qualitat del sòl era superior i tenia molta més activitat que no una agricultura tradicional, encara que no es pugui constatar que la vinya sigui més “eficaç” que un altre 100{483e5444ab9fc06e19ac83efe1d2198bc64dd97b6326f9ee3936c7b95b1cf489} orgànic.
- Els dos principals organismes certificadors són: DEMETER, l’organització líder en certificació biodinàmica i a Europa l’organisme és Biodyvin.
Per acabar, i els ecològics?
- S’evita l’ús de fertilitzants de síntesis química, pesticides i herbicides industrials. Es permet l’ús de llevats autòctons i també l’ús de clarificants autoritzats d’origen natural.
- Respecta el ritme natural de la vinya i s’ajuda del mateix ecosistema per evitar l’ús de fertilitzants i plaguicides de síntesis química. El principal objectiu és el de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seves propietats naturals. En una sola paraula: sostenibilitat. Concretament, a Jean Leon per garantir una bona salut fitosanitària utilitzem:
- Feromones. Una tècnica de confusió sexual per lluitar contra les plagues com l’arna del raïm.
- Caldo bordelès per lluitar contra el Míldiu. Aquest punt és potser el més controvertit en l’agricultura ecològica i biodinàmica, ja que encara que sigui un producte d’origen natural i les dosis s’hagi reduït moltíssim en els darrers anys (dosis màxima permesa de 6 kg Cu/ha mitjana de 3 anys) no deixa de ser un material pesat. En els països mediterranis, gràcies a una climatologia menys adversa, és possible portar a terme dosificacions molt menors que en els països del centre-nord d’Europa.
- Sofre per combatre el fong Oídio.
- El raïm ja d’estar certificat com ecològic conforme els Reglaments de la UE (núm. 834/2007, 1234/2007 y 606/2009).
- L´ús de sulfits, així com la resta de requeriments perquè un vi pugui ser certificat com ecològic, està limitat per les entitats reguladores. En aquest sentit. En aquest sentit, el CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) permet un màxim de 100mg/l en els vins negres i de 150mg/l en els blancs i rosats. De totes maneres, en l’àmbit de l’exportació, existeixen entitats legisladores addicionals que limiten, encara més, la quantitat màxima de sulfits, de manera que les bodegues que vulguin vendre a escala internacional han d’adaptar-se a aquests estrictes estàndards. És el cas del NOP, a USA, o el JAS a Japó.
- Perquè una bodega pugui obtenir la certificació, només ha d’elaborar vins ecològics i en el cas de tenir vins no ecològics a la bodega, ha de passar uns controls estrictes de traçabilitat per garantir la separació dels dos tipus de vins. En el cas de les vinyes les unitats ecològiques d’un mateix viticultor han de mantenir-se separades d’aquelles que no són ecològiques.
No són millors uns que els altres. Són maneres diferents d’elaborar vi. A Jean Leon realitzem una agricultura ecològica des del 2008 i des de l’anyada 2012, l’etiqueta de certificació ecològica apareix a les nostres botelles.
